Fa més d’un any des de la reobertura del Casal de la Plaça Major, i malgrat les esperances i les expectatives inicials, sembla que el projecte no ha aconseguit acomplir totalment el seu propòsit. L’equipament, amb la seva sala polivalent principal destinada a la gent gran i altres espais específics, prometia ser un punt de trobada i socialització vital per a les persones amb problemes de mobilitat que no ho tenen fàcil per arribar fins al Casal Catalunya.
Tanmateix, la realitat del dia a dia del Casal de la Plaça Major contrasta amb la notícia que va sortir a l’Actual:
“Entre d’altres, l’equipament compta amb una sala polivalent principal destinada a la gent gran, amb servei de consergeria, cafeteria i cuina; dues sales específiques per a l’Espai d’Atenció a la Diversitat Funcional; i dues aules taller ...”
El servei de cafeteria, anunciat com a element clau del centre, no ha donat el resultat que es demanava. Al principi es tractava d’una simple cafetera de càpsules, sovint fora de servei. Després de sis mesos i algunes queixes, suposadament el servei va millorar amb la instal·lació d’una màquina dispensadora, que actualment encara està operativa, però no es pot considerar un servei de cafeteria adequat, i
evidentment no compleix les expectatives que s’havien generat amb la notícia.
I què podem dir de la cuina? Aparentment impecable, però tristament buida i sense ús. La pregunta inevitable és: per què gastar diners en una cuina si no hi ha intenció de cuinar-hi res? És un malbaratament de recursos i una mostra més de la falta de planificació o de la gestió inadequada d’aquest equipament públic.
Sigui com sigui, la única de les “Tres Ces” que realment funciona, i val a dir que molt bé, és el servei de consergeria. Això és una evidència de que les prioritats i les necessitats dels usuaris no sempre estan al capdavant de les decisions que es prenen.
Cal una reflexió profunda sobre com millorar aquest servei a la Gent Gran del Casc Antic. No es tracta d’un luxe innecessari, sinó de donar un servei tan similar com sigui possible al que ja es dona al Casal Catalunya: un lloc on trobar-se, socialitzar i gaudir d’activitats i - per què no? - també d’un menú saludable i assequible.
Per tant, a l’Ajuntament li pertoca una actuació decidida per tal de corregir aquestes deficiències i proporcionar un servei equiparable al del Casal Catalunya.
Si aquest any tenim un romanent de més de 9 milions d’euros, l’argument de la falta de fons no té cabuda. Confiem que, amb una voluntat real de millora i una visió centrada en el servei a la gent gran, un dia puguem compartir un àpat al Casal dela Plaça Major amb el mateix plaer i comoditat que es fa al Casal Catalunya. I que la cuina serveixi per allò que ha de servir: per preparar menjar.
