D'un temps ençà, sembla que es prioritzen les notícies catastròfiques, bé siguin naturals, de guerres, assassinats, pandèmies i tota mena de desgràcies, com si al món no hi passés res de bo. Prima el sensacionalisme i la immediatesa. Una notícia tapa l’altra, que per un temps resta oblidada, i si no n’apareix cap de nova, la tornen a recuperar.
Vèiem els ofegaments de refugiats entre Turquia i Grècia, la foto el 2016 del petit Aylan ofegat de bocaterrosa en una platja turca... En un any varen morir més d’un miler de persones a la platja de Lampedusa en una de les pitjors catàstrofes i moltes vides més es van perdre en altres punts del Mediterrani, notícies així omplien hores i més hores d’informatius.
El gener de 2020 va canviar el tema central quan apareix la COVID-19, una epidèmia mundial que ens afecta de ple i ens té ocupats i confinats durant 2020 i 2021 fins l’aparició de les vacunes, la Covid era el mono-tema. Però el setembre del 2021 una catàstrofe natural ens va trencar la monotonia: l’erupció del volcà de La Palma. I ja tenim els mitjans, dia sí i dia també, fent de vulcanòlegs. Però mentre passava tot això, els refugiats es continuaven llançant al mar, desesperats i ofegant-se; i encara passa avui dia, encara que no ens ho ensenyin o que ho facin de resquitllada.
El juny del 2023 va naufragar un pesquer a la costa grega a prop de Kalamata, amb 500 ó 600 persones, qui ho sap del cert? En un primer moment 78 morts i 104 rescatats, però la notícia es donava amb menys ressò perquè aquest any apareix la guerra d’Ucraïna, tan impactant, horrorosa, i propera que la feia saltar al primer lloc del rànquing de vergonyes eclipsant-ne d’altres.
Ens hem empassat destrucció, morts, sofriment, hipòtesis de quant duraria, amenaces nuclears, etc., fins que, ah!, a finals d’any la milícia de Hamàs ataca Israel, amb un munt de morts i segrestats, que fan que Israel envaeixi Gaza i la deixi, literalment, en ruïnes. Desenes de milers de morts i uns dos milions de refugiats interns empesos cap al Sud per l’exèrcit israelià. La comunitat internacional clamant al cel perquè l’atac s’aturi, però «el cel» està dividit i la massacre continua. En l’escalada del conflicte, entra en escena l’Iran, amb un llançament de drons i míssils, això sí, anunciats prèviament, com «la guerra d’en Gila». Americans i anglesos corren a ajudar als jueus, amb armament a dojo, i mentrestant, els pobres ucraïnesos van rebent de valent i en Zelenski demanant ajuda, però és clar, han quedat en un segon pla.
Tots aquests fets són reals, però hi ha un actor fonamental que els endreça o magnifica, els mitjans de comunicació. Televisió, ràdio, premsa, xarxes socials. «És que ho han dit per la tele», «whatsapp en va ple». Paraula de Déu; ens ho empassem com qui es pren una píndola, i sense mirar el prospecte.
Si baixem a escala del nostre Petit País, doncs tres quarts del mateix. Un exemple el tenim amb el projecte del Hard Rock, iniciat fa uns anys i encara encallat avui dia. Fa un any va passar desapercebut en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Per contra, enguany, amb l’excusa que no volem un macrocasino a Catalunya (compte! Ja en tenim un i segur que més perillós, el joc en línia), s’ha convertit en una pedra a la sabata per la majoria dels partits, fins al punt de fer descarrilar uns pressupostos que suposaven més de 2.600 milions d’euros.
No hi havia cap euro destinat al Hard Rock als pressupostos del 2024. PSC i Comuns coneixien l’acord de Govern sobre el Hard Rock, publicat al portal de transparència i al DOGC, però aquests partits volien fer-se els sorpresos quan en el cas del Hard Rock, la Generalitat simplement executava un procediment administratiu ja engegat per ordre judicial i que, per tant, no es pot aturar, perquè aturar un procediment com aquest podria ser considerat prevaricació i podria comportar unes indemnitzacions milionàries.
Com a conseqüència, anem a eleccions i amb el risc d’haver-les de repetir a la tardor si es donés la impossibilitat de formar nou Govern, i seria tot un desastre per la gent que pateix dificultats.
Tanmateix, venen temps en què tindrem a l’abast nous medicaments, però abans d’empassar-nos-els, és recomanable que llegim molt bé el prospecte.
