La primera vegada que vaig veure teletreballar algú devia ser l’any 95 o 96. Era estiu i havia anat a jugar a casa d’una amiga, feia calor i vam sortir al balcó. Allà hi havia la seva mare, asseguda en una cadira metàl·lica, pintant una pila de joguines de plàstic, figuretes d’aquelles típiques de les mones. Vam treure el cap pel balcó per mirar la gent, com sempre fèiem, però em seguia arribant l’olor de la pintura i el clic-clinc del pinzell quan l’esbandia en un got d’aigua. “Què fa?”, li vaig preguntar a la meva amiga en veu baixa. Ella va arronsar les espatlles: “Treballa”. Em va semblar la millor feina del món.
Després, quan em vaig fer més gran, vaig veure que el que ara anomenem teletreball havia existit de sempre. Amagats de la resta del món, un munt de persones es guanyava la vida des de casa. De vegades, aquests oficis semblaven estar íntimament lligats al món de l’art i de les lletres: pintors, escriptors, músics, traductors, correctors, dibuixants de còmic... Altres vegades, semblava que havia estat ocupat tradicionalment per dones: mestresses de casa, cosidores, planxadores, pentinadores...
Potser perquè llavors no existien les xarxes socials, potser per la seva naturalesa íntima i secreta, aquestes feines passaven desapercebudes o es donaven per fetes. De vegades, els professionals obrien les portes de casa seva per deixar entrar la feina, com les cosidores, que et prenien les mesures al menjador de casa, amb la boca plena d’agulles de cap i la ràdio posada, per arreglar-te la vora d’un vestit.
Moltes vegades la feina des de casa no només es fa necessària per comoditat del client, sinó també perquè és on el professional té les eines. Un traductor no només necessita un diccionari o una gramàtica, en molts casos, també necessita tot el seu corpus de llibres. Qui sap quan necessitarà aquell vers de Shakespeare. Qui sap si, a mitja nit, se li acudirà de sobte la solució per a aquella frase de què no acabava d’estar satisfet.
De vegades sembla que vivim en un món nou i diferent, amb noves disciplines, amb noves paraules, que es reinventa cada dia, i potser la velocitat d’aquest suposat nou món no ens deixa veure que, en realitat, tot és més antic del que sembla.
