Tot i que en aquesta secció se’m defineix com a “poeta”, jo soc més aviat de ciències, motiu pel qual em considero un “programador de poemes”, donada la meva inveterada afició a comptar les síl·labes i preferir la rima consonant al vers lliure.
Fet aquest preàmbul, anem per feina.
La “intel·ligència artificial” no és intel·ligent. Jo més aviat diria que és un clavacolzes amb molta memòria, que té la facultat d’entendre les preguntes que li fan i respondre-les amb bastant d’encert, a banda de ser capaç de realitzar algunes tasques més complexes. Entendreu millor tot això si teniu la paciència de llegir el llibre del Sala i Martín titulat Entre el paradís i l’apocalipsi: L’economia de la intel·ligència artificial.* A mi em va encantar llegir-lo perquè fa un repàs de la història de la informàtica, fent-me viure un retorn al passat en el qual vaig seguir tot el procés evolutiu del món digital, allò que va ser finalment la meva professió.
Pel que fa al tema que em porta a escriure aquest article, vull centrar-lo en l’eina que li atorga utilitat als xatbots generatius dels diferents models d’intel·ligència artificial: el prompt.
Molts de vosaltres ja haureu accedit a alguna de les plataformes d’intel·ligència artificial, on es mostra una finestra bastant freda en la qual s’ubica un quadre en el qual es pot escriure. Allò que hi escrigueu és el que els engranatges digitals que mouen el model d’intel·ligència utilitzarà per a donar una resposta. Si introduïu el text “Hola, bon dia”, el més normal serà que obtingueu una resposta de cortesia. Però aquesta no és la finalitat del sistema, se n’espera alguna cosa de més utilitat.
El text “Hola, bon dia” que heu escrit és el prompt. Si pregunteu quin temps farà avui a la zona on residiu també serà un prompt. El sistema sabrà què voleu en funció d’allò que demaneu i que sigui interpretable. Hi ha una dita en aquest entorn que ho defineix molt bé: “shit in, shit out”. Si entres merda obtindràs merda. És per això que s’ha de ser curós a l’hora d’escriure prompts. El creador de prompts és una nova professió que ha nascut en l’era digital dels models d’intel·ligència artificial, persones que poden arribar a guanyar un bon grapat de calés fent que les “neurones” artificials responguin exactament a les preguntes que condueixen a allò que es necessita saber. Professió que, fins i tot, desplaça a la programació clàssica. Recordo quan jo escrivia un algorisme en llenguatge COBOL per a comprovar la validesa de la lletra del DNI. Doncs, ara, li ho demanes a ChatGPT o a qualsevol altre dels seus competidors i te’l dona escrit en el llenguatge de programació que vulguis, ja sigui Phyton, Java o Kotlin. Però també li pots demanar la recepta per a cuinar conill al vinagre, que et faci un estudi de mercat per a un nou producte o que redacti el treball que t’han demanat a la universitat.
Per a obtenir una resposta coherent i precisa, les característiques que ha de tenir un bon “prompt” són:
• Poseu-lo en un context. Digues-li, per exemple que ets un cuiner amb molta experiència en cuina tradicional.
• Sigueu assertius. No cal ser educats però sí indicar què és allò que voleu sense cap marge dubte. No li heu de preguntar si pot fer alguna cosa, li heu de demanar que la faci. Per exemple: “Descriu la recepta per a elaborar un rostit de xai per a quatre persones”.
• Cal integrar l’audiència en el prompt. Dir-li a quin tipus d’audiència anirà dirigida la seva resposta. Rebre un text carregat de tecnicismes per a un públic no preparat serà una pèrdua de temps. Per exemple: “La recepta haurà d’anar destinada a una persona que no és professional”.
• De vegades cal dividir les tasques que li demanes. Per exemple: “Primer m’has de detallar els ingredients de la recepta, després com els hauria de preparar, més endavant el temps de cocció, també el millor vi per a acompanyar-lo i, finalment, la forma ideal per a servir-ho a taula”.
• Oferiu-li propines, empatia i, fins i tot, amenaces. Si li demanes una recepta de cuina, li pots dir que tens un compromís per a fer un sopar i que no pot fallar i, si surt bé, li donaràs mil dòlars (no pateixis que no t’ho reclamarà) i, si no surt bé, t’aniràs amb la competència.
• Doneu-li temps. S’ha demostrat que si li dieu que es prengui el seu temps pot dedicar més recursos per a elaborar una resposta, encara que també pot fer-li entrar en una al·lucinació. Si triga molt temps, tanqueu la sessió i comenceu una altra.
Un cop obtingueu una resposta, en la mateixa sessió encara li podeu demanar que afini més algun dels aspectes que no us acabin d’encaixar.
També, si esteu avorrits, podeu mantenir una conversa sobre qualssevol temes, però esteu atents perquè tendirà a afalagar-vos.
Us animo a provar-ho i, si el rostit us ha quedat bé, bon profit!
Declaro que aquest article ha estat escrit gràcies a la meva limitada intel·ligència natural.
(*) SALA I MARTÍN, Xavier. (2025). ‘Entre el paradís i l’apocalipsi: L’economia de la intel·ligència artificial’. Primera edició: abril. Barcelona: Rosa dels Vents.
