Aquest estiu ens va deixar, el 26 de juliol passat, Maria Pagès i Coll, la Maria de les Trenes, als 94 anys. Manel Saderra i Puigferrer, amic del seu pare, li va compondre la sardana estrenada en les grans Festes Sardanistes de Sant Martirià de Banyoles l’any 1949, quan ella tenia 19 anys. Famosa és la lletra que tres anys després li va compondre Ramon Ribera i Llobet, i en té una altra de Josep Puig i Dalmau. La primera, més coneguda, comença: “La Maria de les Trenes, en mirar-la tot passant, / feia defugir les penes la bellesa d’un instant / convertit després en cant”.
La segona lletra diu així als llargs: “Maria, Maria de les Trenes / petitona i d’ulls clars; ai si! / Rosa bella, rosa gentil, / d’un jardí sembrat / de dolces il·lusions. / Maria, Maria de les Trenes / flor de goig d’emocions”.
Crec que hauríem de parlar de les sardanes amb lletra i cantades perquè sens dubte també ajudaren a la propagació i entusiasme per la sardana. Des de finals del segle XX, l’han tocat 320 vegades.
