Show must go on

mb la crisi econòmica sobrevinguda a l’esclatar la bombolla immobiliària cap al 2008, es van interrompre els variats espectacles que les obres, presents arreu del país, oferien diàriament de forma gratuïta a quasi més jubilats dels que els aforaments vials podien acollir.
En aquells temps, a cap emprenedor se li va acudir que potser hagués esdevingut un negoci rendible dissenyar un bus turístic amb itineraris que seguissin per diferents poblacions les seves obres més destacades –cal reconèixer que els de Txernòbil han sigut més murris traient-ne un bon profit per ensenyar tan sols un munt de runes, camps i edificacions abandonades.
Llavors, les veteranes opinions sobre el desenvolupament del treball de la construcció també es van quedar aturades traumàticament. La contemplació de les grues immòbils, silencioses, i que irremissiblement s’anaven revestint de rovell, no constituïa cap atractiu per aquells espectadors que, fins el moment, havien esdevingut tan assidus i fidels. Tot el contrari, la caiguda del teló va comportar molta tristor pels carrers. Els paletes cantaires a cappella s’havien esvaït. Tristor pels carrers i greus situacions a les llars de tots aquells que depenien del sector, des de la mà d’obra directa fins als bars i restaurants, passant pels tècnics, transports, magatzems i tots els que vosaltres mateixos podeu posar a la llista sense haver de furgar gaire. Mitja societat, vaja.
Quantes obres de les que ja es van aturar coincidint justament amb la col•locació de la primera pedra i altres més avançades, es poden veure encara al cap de tots aquests anys, en el mateix estat o, més ben dit, en un notable estat de degradació.
La banca, cofoia propietària acaparadora de la majoria d’aquestes obres inacabades, en fa una custòdia molt sui generis, sense tenir-ne una adequada cura de conservació. Algunes esdevenen nius insalubres a la vista de tothom.
Ara, uns petits brots verds s’enfilen per les grues intentant guanyar-li la batalla al rovell. No hi ajuda gens, a brotar, però, tan caldejat que està l’ambient per l’evident canvi climàtic i altres raons també atribuïbles a l’acció humana, amb el tipus d’accions i postures polítiques que ens afecten descaradament des de 2010.
Els interessos dels bancs aplicables a l’estalvi ja fa temps que són nuls. Qui pot fer-ho torna a invertir en el totxo i la bombolla es prepara joiosa per al proper Big Bang.
Sembla que la frase relativament recent de: “ho tornarem a fer”, alguns se l’han apropiat canviant-li totalment el sentit, mentre per dins deuen pensar: la bombolla serà sempre nostra!