Per molts la Diada Nacional de Catalunya és un dia per fer memòria, per renovar compromisos amb els valors republicans i, per sobre de tot, per reivindicar drets i llibertats.
I en la mesura del possible, ser-hi activament.
Per aquesta raó, a títol personal, vaig decidir ser a l’acte convocat per l’ANC i la CAL, per sumar-me a les seves reivindicacions sobre la independència, les llibertats i la nostra llengua. Aquest clam per existir com a País és l’essència de l’acte dels partits independentistes organitzat com cada any a Cal Targa.
A Cal Targa cada portaveu vam ser-hi present per expressar-nos lliurement. Com a portaveu d’ERC, vaig participar-hi per llegir un text basat en el manifest d’Esquerra Republicana de Catalunya, que posa l’accent en que el conflicte polític de Catalunya amb l’Estat només es resoldrà amb l’amnistia i l’autodeterminació. Un manifest que prioritza la defensa dels milers de represaliats, la defensa dels drets nacionals i socials del país, de la democràcia, i d’una Catalunya lliure i justa.
Per coherència amb el que anhelem els republicans, els regidors d’esquerra vam decidir aquest any no ser-hi a l’escenari de l’acte institucional. Una de les atribucions de la Junta de portaveus és la d’aprovar o donar suport a declaracions, manifestacions, precs institucionals.
Malgrat això, el contingut del ban que llegiria el nostre Alcalde en l’acte institucional per la Diada Nacional de Catalunya ja era públic a xarxes sense haver estat consensuat pels portaveus dels grups de regidors i regidores que representem una part de la ciutadania de Castellar, donant per fet que estaríem totalment d’acord en el que el Ban recollia.
Però no ha estat així i esperem que això serveixi per reflexionar en l’organització de propers actes institucionals als que pretenen tenir el suport de tot el consistori.
La nostra Diada ens recorda que hem de tenir la voluntat necessària per allunyar-nos de la renúncia. I la valentia suficient per combatre tot allò que ens vulgui eliminar com a poble.
Per això cal fer sentir el nostre clam de llibertat, i no conformar-nos amb sortir a la foto si el text que l’acompanyarà no dona resposta als nostres anhels ni es correspon amb els nostres objectius.
