La setmana passada vaig assistir a una interessant xerrada impartida pel bomber Francesc Altarriba sobre els incendis forestals i l’autoprotecció a les urbanitzacions i cases aïllades. Va ser una sessió especialment útil perquè va combinar l’experiència acumulada durant dècades amb consells pràctics per als veïns de Castellar.
Una de les reflexions que més em va impactar va ser l’evolució dels nostres boscos. Fa aproximadament 150 anys Catalunya disposava d’unes 600.000 hectàrees de superfície forestal. Avui superem els 2 milions d’hectàrees.
A primera vista podria semblar una bona notícia. Però la realitat és més complexa. Durant generacions, els boscos van ser una font de recursos: llenya per escalfar-se, fusta per a la construcció, carbó vegetal i aprofitaments agrícoles i ramaders que mantenien el sotabosc net i reduïen la quantitat de combustible disponible.
L’abandonament progressiu de l’activitat agrícola i forestal ha provocat que els boscos creixin de manera contínua. Els arbres competeixen entre ells per l’aigua i els nutrients, acumulen més estrès i augmenta enormement la quantitat de vegetació disponible per alimentar un incendi.
Aquesta realitat, sumada als efectes del canvi climàtic, explica per què avui es parla d’incendis de sisena generació: focs d’una intensitat extraordinària, amb una velocitat de propagació molt elevada i una capacitat destructiva que pot arribar a superar els dispositius d’extinció en determinades circumstàncies.
A Castellar del Vallès aquesta reflexió és especialment important. Disposem d’un entorn natural privilegiat i de prop de 3.500 hectàrees de bosc. També disposem d’urbanitzacions i nuclis residencials integrats en aquest entorn forestal, fet que obliga administracions i propietaris a extremar les mesures de prevenció.
La bona notícia és que hi ha moltes actuacions que poden reduir significativament el risc. Les franges de protecció, el manteniment de les parcel·les, la correcta gestió de la vegetació i una xarxa d’hidrants en bon estat són elements fonamentals per facilitar la feina dels serveis d’emergència.
També és una garantia disposar a Castellar d’un parc de bombers amb més de quaranta anys d’història i amb professionals altament preparats. En un incendi forestal, els primers minuts són determinants. Una actuació ràpida pot marcar la diferència entre un foc controlat i una situació que esdevingui incontrolable.
Durant la xerrada es va insistir en un missatge molt clar: la prevenció és responsabilitat de tothom. Els propietaris han de mantenir les seves parcel·les en les condicions exigides per la normativa. Les empreses concessionàries han de garantir el manteniment correcte de les infraestructures que els corresponen. I l’Ajuntament ha de vetllar perquè totes les mesures de protecció estiguin permanentment actualitzades.
La seguretat no es construeix quan arriba l’emergència. Es construeix molt abans, amb planificació, manteniment i conscienciació.
Esperem que no hàgim de posar mai a prova aquesta preparació. Però si algun dia arriba una situació d’emergència, tots agrairem haver fet els deures a temps.
