Aquest mes d’octubre es presenten i s’aproven els pressupostos municipals i ordenances fiscals per a l’any 2024. El 19 de setembre, l’actual govern ens va oferir una formació per a tots els regidors del consistori sota el títol Pressupostos en perspectiva de gènere. Haig de reconèixer que em va sorprendre (digueu-me il·lusa) la falta de formació d’alguns regidors que hi van assistir. Realment penso que no s’han fet els deures en relació amb la teoria política feminista, i que és d’extrema necessitat i obligatorietat que es posin les piles sobre el tema.
El primer pas, sobretot, és reconèixer d’una vegada les dones com a grup o col·lectiu humà, que sota el patriarcat ha estat (i està) sotmès a opressió, dominació i explotació al llarg de la història. Em pensava que aquesta premissa ja la teníem integrada i superada, però resulta que no. Frases com “nosaltres volem fer pressupostos dirigits a persones” es van dir en diverses ocasions durant el curs, invisibilitzant així el col·lectiu i negant-ne l’existència. Suposo que tots estem d’acord que mai se’ns ocorreria dir “nosaltres volem fer pressupostos dirigits a persones” en una formació sobre pressupostos en perspectiva inclusiva, oi? Com és que en aquest cas entenem perfectament que hi ha persones amb necessitats específiques i que cal portar a terme mesures d’atenció a la diversitat i que en el cas de les dones no? Doncs perquè definitivament no se’ns considera un col·lectiu o grup concret.
Cal que tots fem un esforç en llegir i informar-nos sobre feminisme, cal revisar primer els milers d’estudis i dades que demostren de manera empírica que les dones hem sigut i continuem sent el segon sexe, construït socialment entorn del nostre cos i definit al llarg de la història respecte a alguna altra cosa. Senyors regidors, el feminisme no és igual a masclisme, la vostra obligació és estar informats.
Puc entendre que tota teoria política és feixuga, però també ho és entendre ordenances, modificacions del POUM, conceptes tècnics urbanístics, decrets llei o articles sobre gestió de boscos, per exemple. També entenc que alguns conceptes poden resultar ambigus, sobretot quan s’utilitzen de manera indiscriminada com si fossin sinònims.
Cal tenir en compte que sexe no és el mateix que gènere i que perspectiva feminista no és el mateix que perspectiva de gènere. Confondre aquests conceptes des de formacions o discursos polítics fa que molta gent se senti confusa i acabi rebutjant moviments precisament per incomprensió. Per això, cal informar-nos primer des de casa. El nostre municipi es mereix un pla estratègic feminista concret i consensuat. La formació de tots els membres de govern (fins i tot de l’oposició) i de l’administració pública és imprescindible per dur a terme canvis amb qualitat i professionalitat. Cal formar-nos tots en coeducació, drets sexuals i reproductius, previsió de violències masclistes i molts altres aspectes que conformen les pedagogies feministes. Actualment, podem trobar infinitat de teories i reflexions entorn del feminisme. El denominat urbanisme feminista, per exemple, aterra propostes que generen i reconstrueixen carrers que cuidin, que permetin sostenir la vida i presenta noves maneres d’entendre l’espai públic.
El primer pas és formar-nos i assumir d’una vegada que partim d’un context de desigualtat.
Només així podrem parlar d’un reconeixement real i universal de drets, i sobre quins recursos són necessaris per acompanyar i alliberar aquells col·lectius més oprimits. No podem aplicar una mirada feminista als pressupostos municipals si no comencem des del principi. Senyors regidors (i regidores), fem els deures que tenim feina!
