En el ple del mes de juny, el grup municipal d’Esquerra Republicana va presentar una moció amb una petició tan senzilla com fonamental: garantir les places d’aparcament nominatives a persones amb mobilitat reduïda. Aquesta proposta no demanava cap excepció extraordinària, sinó l’aplicació del que ja preveu el Codi d’accessibilitat de Catalunya, que obliga les administracions a assegurar l’accés als espais públics en condicions d’igualtat. Malgrat això, l’equip de govern del PSC va votar-hi en contra.
Una de les justificacions que es van posar damunt la taula per rebutjar la moció va ser que aquestes places podrien quedar buides quan no hi hagi cap vehicle autoritzat. Com si la presència d’un espai lliure fos més incòmoda que la manca de drets efectius per a una part de la ciutadania. Potser, es pot pensar que ocupen massa espai. Però cal recordar que aquestes places no són un caprici ni un luxe: són una eina essencial per garantir l’autonomia i la igualtat d’oportunitats.
Una administració valenta i compromesa no hauria de caure en discursos superficials o en excuses estètiques. La normativa ja contempla que les places reservades poden tenir regulació horària, si cal optimitzar l’ús de l’espai. Ignorar la realitat de les persones amb mobilitat reduïda és una actitud irresponsable.
L’accessibilitat és molt més que una obligació legal: és una expressió de justícia social. I encara més quan parlem d’un municipi com Castellar, que sovint presumeix de ser inclusiu, quan queda molt lluny de ser-ho. Però la inclusió no pot ser només un discurs; s’ha de traduir en fets concrets. I en aquest cas, garantir l’aparcament per a qui ho necessita no és només desitjable, és imprescindible.
A la nostra vila hi ha persones que, per motius de salut o condició física, necessiten poder aparcar a prop del seu domicili o de la feina. Fer possible aquest accés no pot dependre del criteri estètic de l’espai públic ni de la voluntat política del moment. És una qüestió de drets.
Des d’ERC, continuarem insistint perquè entenem que la nostra feina és representar tothom, també aquells col·lectius que sovint són invisibilitzats o menystinguts. Quan un govern municipal es nega a aplicar el que diu la llei en matèria d’accessibilitat, no només comet un error polític: fa un pas enrere en drets socials, i envia un missatge molt perillós a la ciutadania.
Per això diem clarament que l’accessibilitat no ha de ser objecte de debat partidista, ni pot quedar en mans de la subjectivitat. És un dret que cal garantir i defensar amb fermesa. Castellar ha de ser un poble pensat per a tothom. També per a aquelles persones que no sempre es fan notar, però que tenen exactament els mateixos drets que la resta.
Perquè una societat que avança és aquella que no deixa ningú enrere. I nosaltres no deixarem de treballar per fer-ho possible.
