Aquest any, la Festa del Pla –o la revetlla de Sant Jaume, com l’anomenem molts– arriba als 40 anys. I, per a mi, serà una celebració diferent. És el primer cop que la viuré sense la casa on vaig néixer, la mateixa on també va néixer la meva mare, construïda pels meus besavis materns. Aquella casa va ser el centre de la meva infantesa i joventut, i el carrer Sant Jaume, el meu món.
El carrer ha canviat molt des de la seva època més viva, quan la fàbrica Tolrà de Can Barba marcava el ritme del barri. Eren temps de tres torns, de gent amunt i avall, de comerços i bars plens de vida. Un carrer actiu i alhora tranquil, amb un veïnat treballador i orgullós, on gairebé tothom tenia alguna connexió amb la Tolrà. Els meus pares, els meus avis... tots hi van treballar. Jo vaig ser el primer de la família que va trencar aquesta inèrcia: em fascinava l’electricitat i l’electrònica. Si m’hagués decantat per la primera, probablement hauria acabat també a la fàbrica, però vaig fer camí a Sabadell quan els televisors encara eren en blanc i negre.
Amb els anys, el carrer es va anar buidant. Les botigues es traslladaven cap al centre, i molts negocis tancaven. Encara recordo amb estima l’autoescola El Colell, on em vaig treure el carnet als 18, i el mític Bar Sant Jaume, famós per les seves patates braves i la salsa secreta que tothom recorda.
Ara, el barri fa massa anys que espera. Els habitatges particulars han anat millorant gràcies als seus propietaris, però les voreres, l’asfaltat i l’espai públic acumulen dècades de deixadesa. I tot i que a les eleccions municipals l’equip de govern rep la confiança dels veïns, no han invertit ni un sol euro per dignificar l’entorn. Des que soc regidor a l’oposició, he reclamat insistentment que es posi en marxa el projecte de reforma que els tècnics ja tenen redactat. Malauradament, sempre ha estat una qüestió sense prioritat per part del govern. També he proposat millores puntuals als pressupostos, però han acabat tancades en un calaix. Tot i això, no penso afluixar. Continuaré defensant aquest barri que tant estimo, perquè crec sincerament en el servei públic i em sento compromès amb la gent del Pla.
Una llum d’esperança és veure finalment acabat l’edifici d’habitatges a l’entrada del carrer. Ha estat massa temps a mig fer, ocupant l’espai de l’antic bar. Ara, per sort, aquest punt emblemàtic tornarà a tenir vida i acollirà nous veïns que enriquiran el barri.
Un altre tema que he batallat és el de l’aparcament. Tot i que l’equip de govern ha negat reiteradament que hi hagi un problema, molts veïns saben que no és així. Finalment, sembla que aquest any començaran les obres del nou aparcament a l’antiga fàbrica Pascuet, amb una seixantena de places. Una bona notícia, tot i que arriba tard.
I arribem a la festa. Fa 40 anys que se celebra, i avui la fan possible els nous veïns que han pres el relleu, mantenint l’esperit i l’esforç de qui la van iniciar. Això diu molt de la vitalitat d’un carrer que, malgrat tot, no es rendeix. Que segueix viu gràcies a la seva gent.
Llarga vida al carrer Sant Jaume. I llarga vida a la Festa del Pla.
