El precursor de la demanda perquè d’una vegada la sardana fos declarada dansa nacional de Catalunya va ser el president de la Federació Sardanista de Catalunya durant 14 anys, Bartomeu Duran, que a causa dels escrits periodístics que deien que la culpa de no aconseguir-ho era de CiU, va tenir converses amb les institucions dues vegades. Per fi en el Parlament va defensar la sardana la diputada Glòria Renom, filla de Gaietà Renom, però segurament com que també ho havien demanat per a la jota de les Terres de l’Ebre, el 5 d’octubre del 2010 el Govern va declarar la sardana i la jota simplement com a elements festius patrimonials d’interès nacional.
Curiosament Emigdi Subirats i Sebastià, novel·lista, poeta, autor teatral, actiu bloguer, columnista i conegut investigador literari de les Terres de l’Ebre, va escriure: “La sardana també es balla vora l’Ebre” i també “a les Terres de l’Ebre, la sardana no és un ball aliè, ni de bon tros... hi ha grups de seguidors a tot el territori ebrenc... Tortosa, Amposta, Ulldecona... i un dels impulsors, Joan Cid, nascut a Jesús (Tortosa)”.
També els catalans al final sabem fer el que no volem que ens facin: “Café para todos”.
