Ens trobem en un moment de grans canvis socials respecte al tractament dels animals. La societat reclama mètodes de control cinegètic dels animals salvatges que siguin més ètics i més respectuosos amb els éssers vius.
La incorporació de mètodes de control ètic de les poblacions d’animals, tant en l’àmbit natural com el rural, el periurbà o fins i tot l’urbà en les estratègies i els sistemes de gestió de la biodiversitat que les administracions tenen encomanades, no solament és una exigència per motius ètics i d’eficàcia i eficiència, sinó també per la cada vegada més gran sensibilització i conscienciació socials davant la necessitat de superar pràctiques cruels i allunyades del respecte i la compassió que mereixen totes les espècies animals.
Cada vegada són més els exemples de programes i estratègies de control ètic de poblacions d’animals, especialment en entorns urbans, com és el cas de la introducció de l’alimentació de les poblacions de coloms amb pinso medicalitzat a través de dispensadors automàtics, amb resultats molt satisfactoris.
Darrerament, però, la sobrepoblació de porcs senglars arreu de Catalunya i els problemes que aquest fenomen porta associats ha accelerat el debat sobre la necessitat de superar el mètode tradicional de control d’aquestes poblacions a través de la caça i les autoritzacions de batudes, o de captura amb sedació i sacrifici, per l’adopció de mesures de control ètic. Els estudis a Europa i també a casa nostra demostren que l’increment de captures en algunes zones afectades per aquesta sobrepoblació no ha comportat, però, la reducció del nombre d’individus, amb la qual cosa s’ha acreditat que aquests mètodes de control de les poblacions de senglars no resulten efectius, més enllà de les consideracions ètiques que comporta. L’increment de la pressió cinegètica provoca un increment de la fertilitat de l’espècie i una disminució de l’edat reproductiva que provoca un efecte contrari al perseguit.
Per aquests motius, i seguint l’exemple d’experiències realitzades a diferents països europeus, la Diputació de Barcelona, i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb altres científics de la comunitat internacional van començar un programa pilot (del 2017 al 2021 anomenat: projecte d’immunocontracepció en senglars urbans i periurbans. La prova pilot ha fet servir la vacuna Gonacon, amb la qual es creen anticossos enfront la proteïna de les hormones que afavoreixen la funció reproductora dels mamífers. En aquest projecte han col·laborat els municipis de Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Matadepera i Vacarisses. Els tres darrers, veïns del nostre municipi amb els quals a més compartim el parc natural, cosa que ens fa partícips indirectament, ja que els senglars, lògicament, no entenen de fronteres entre municipis.
L’abordatge de la problemàtica de la sobrepoblació de senglars en una bona part del territori requereix la implementació d’un conjunt de mesures a curt, mitjà i llarg termini que també incorporin les estratègies de control ètic de les poblacions, tenint en compte els bons resultats preliminars obtinguts en aquest pla pilot, que continuarà els seus treballs durant l’any 2022.
Per tots els motius exposats, Junts per Castellar ha proposat al ple de l’Ajuntament l’adhesió a aquest projecte que, per sort, van votar favorablement tots els grups del consistori, excepte el grup de Ciutadans.
