Dimarts passat vam presentar al ple de l’Ajuntament una moció en què demanàvem, entre d’altres, que es recuperés l’edifici de les antigues escoles dels Escolapis on, posteriorment, es va instal·lar la caserna de la guàrdia civil. Tal i com ens temíem, la moció no va prosperar però no ens avancem i deixeu-me que primer, us expliqui quina és la història d’aquest edifici per tal que pugueu entendre millor d’on prové el nostre interès per evitar que es perdi aquest patrimoni tan valuós i significatiu per a tots nosaltres.
El 1896, la senyora Emília Carles Tolrà va impulsar la construcció d’una escola amb oratori dirigida per pares escolapis i administrada pel Patronat Tolrà, que l’havia comprat l’any 1888. La senyora Tolrà va presentar al pare Francesc Llonch el projecte d’unes escoles per a alumnes obrers de Sant Esteve de Castellar, avui Castellar del Vallès, com a complement de la Fundació Escoles Tolrà. La nova escola naixia amb la idea de ser una escola nocturna per a joves obrers o per a aspirants a la carrera eclesiàstica i exclusivament masculina. Tot i així, i amb el pas dels anys, l’escola es va acabar obrint a altres alumnes, i va deixar de ser, doncs, únicament per a joves obrers.
Abans de l’esclat de la Guerra Civil, aquestes aules també van ser utilitzades pel Col·legi Verdaguer, que hi feia classes nocturnes però, finalment, va haver de tancar al maig del 36. Un parell de mesos més tard, l’escola va ser saquejada i es va destruir tot el mobiliari de la capella. L’espai que fins aquells moment ocupaven els pares escolapis fou utilitzat com a oficines i magatzem del Sindicat de Pagesos i, més endavant, s’hi van instal·lar refugiats que van malmetre considerablement les instal·lacions.
Després del conflicte bèl·lic es va intentar reactivar les Escoles Pies, però aquest intent no va prosperar. Així, a partir de l’any 1944, a la major part de l’edifici, que fins feia poc havien ocupat els pares escolapis, hi va quedar instal·lada la caserna de la Guàrdia Civil. Aquest ús va perdurar fins l’any 2005, quan va tancar les portes pel mal estat de conservació en què es trobava. Va ser en aquest moment quan les claus de l’edifici es van cedir a l’Ajuntament de Castellar del Vallès.
Així doncs, tenim un edifici amb més de 120 anys d’història, que es troba en un estat deplorable perquè la propietat, l’ordre religiós dels Escolapis de Catalunya, no compleix les obligacions que té tot propietari de conservació i rehabilitació dels seus edificis i que genera molts problemes als veïns. Un edifici que va ser cedit per la família Tolrà amb la voluntat que es destinés a usos públics i, per tant, al bé i a l’interès general de tots els castellarencs i castellarenques i que avui, malauradament, no compleix de cap manera la voluntat de qui ens el va cedir ara fa tants anys. És doncs, aquesta voluntat la que volem recuperar.
Us deia al principi que a la moció demanàvem diverses coses, una d’aquestes era que l’Ajuntament instés l’ordre religiós dels Escolapis de Catalunya a presentar un informe diagnòstic sobre l’estat de l’edificació, que valorés els riscos i patologies existents. Una altra, que l’Ajuntament fes complir a la propietat els seus deures de conservació de l’edifici, ja que la llei regula diferents mètodes per fer-ho i, una altra, que la moció servís per estudiar una eventual compra de l’edifici si la propietat no complia els seus deures de conservació i rehabilitació de manera que es pogués destinar als usos pels quals se’ns havia cedit. Més enllà del no que vam rebre i dels motius que se’ns van esgrimir, el que és cert és que l’edifici és una part molt important del nostre patrimoni, potser no tan material però sí immaterial, per la història que porta escrita, per l’època en què es va construir i pel desig que hi havia al darrere. És cert que segurament hi haurà dificultats, no som tant ingenus, però és una llàstima que aquest equip de govern, preveient-les, agafi com sempre la via més fàcil i, ni faci els requeriments sol·licitats, ni vulgui explorar la via de recuperació de l’edifici per als usos perquè la família Tolrà el va cedir.
