A finals de la dècada dels 90, Viena va decidir estudiar qui utilitzava un dels seus parcs públics. Hi ha havia una percepció generalitzada que les noies d’edats no infantils no els utilitzaven, metre que els nois els continuaven utilitzant fins a l’adolescència. Les conclusions de l’estudi van ser clares, els nois dominaven les zones del parc, com ara les pistes de bàsquet i els espais equipats amb jocs infantils. La presència de les noies era testimonial o de forma transitòria, però no tenien un paper actiu en els usos socials del parc. Per fer el parc més atractiu per a les noies, es van dissenyar espais separats per gènere, instal·lant pistes de voleibol i bàdminton per a les noies i dividint les zones obertes en espais més privats amb intervencions de paisatge, especialment més bancs per fomentar la socialització. L’ús per part de les noies va augmentar. La història d’aquest parc és només un dels més de 60 projectes de planificació i disseny urbà que Viena ha desenvolupat com a part de la seva política pública de “transversalitat de gènere”.
Després d’haver estat pioners en estratègies per planificar i construir ciutats per a dones des dels anys noranta, Viena va exigir a cadascuna de les seves agències públiques la introducció de plans i iniciatives estratègiques per donar suport a la inclusió explícita de necessitats, inquietuds i experiències viscudes per les dones. Històricament, al món occidental, els espais públics s’han dissenyat principalment per atendre homes blancs, mentre que els espais privats estaven associats a les dones. Només cal fixar-nos en la senyalització semafòrica dels passos de vianants que tenim a Castellar o l’impacte de la missatgeria masclista subliminal: negocis amb noms masculins, carrers amb el nom d’homes famosos, estàtues i obres d’art d’homes i anuncis masclistes i provocadors. El disseny sexista de l’espai públic afavoreix l’actitud masclista i reforçar el desequilibri de poder entre homes i dones, i no contribueix a resoldre la desigualtat de gènere que tenim en la nostra societat.
És l’hora d’analitzar les diferents problemes que sorgeixen per a les dones en els entorn urbans i com acabar amb el seu sexisme. Tenim una societat amb un ventall d’exhibicions inequitatives de gènere, moltes de les quals el públic general i especialment els joves, consumeix inconscientment i contribueixen a una inseguretat física i social per a les dones. Les dones experimenten i perceben l’espai públic principalment d’acord amb la seva experiència viscuda. Per tal de crear espais públics segurs i inclusius per a totes les dones, la seva veu i experiència han de ser centrals en totes les etapes de la planificació, mitjançant un enfocament de co-disseny i participació en les polítiques públiques. Escoltar les veus de les dones per assegurar- se que les seves experiències configuren la forma en què es dissenyen els espais públics inclou, no només la seva consulta, sinó també garantir que les dones ocupin llocs de lideratge i gestió en tota l’esfera pública, des de l’administració, la política o la policia municipal. Clarament amb molt de camí a recórrer en la nostra vila.
