Si opinar és qüestionar i raonar, això ho deu ser: dels sis articulistes de la secció d’Opinió (dues planes) de l’edició 827 del setmanari, només dos feien honor a la secció, dos, en Txema Navarro i la Felicitat Llop. La resta del contingut de la secció estava constituït per textos informatius, divulgatius culturals i historicistes, inclús programàtics molt llargs, alguns per parts (un va per la 38a), acurats i treballats, però sense emetre opinió ni provocar debat al meu entendre. En l’edició 828, més del mateix: la primera plana de la secció només conté un breu article crític sobre el transport públic i un altre, que després d’una introducció històrica, acaba opinant en favor de la democràcia. És estrany que en moments com ara no hi hagi més animació. O bé opinar comença a ser cansat o bé no hi ha ganes de mullar-se. Quelcom està passant. Si no es tracta d’autocensura o de por (veient com certs extremistes tracten alguns opinadors, assetjant i agredint), què, doncs? Temes per debatre, prou que n’hi ha. Poso un cas: sobre el projecte ja iniciat d’enllumenat del sender que voreja el torrent de Canyelles, crec que és una millora positiva, sí, però segur que molts veïns es preguntaran ara “I el nostre carrer, quan?”. Ànims!
