Un nou estel ens apareix al firmament literari castellarenc. Després de publicar tot un seguit de traduccions excel·lents, que busquen de traslladar, com va voler sempre Carles Riba, el ritme de la llengua original al seu equivalent al català, Eloi Creus ens presenta, de bracet de Godall Edicions,* el seu primer recull de poemes originals. És poesia jove? És poesia madura? De manera força sorprenent, aquest volum es mou entre les dues opcions, i ens planteja força reptes com a lectors.
En primer lloc, aquesta és una poesia d’una persona encara jove, amb una experiència juvenil de la vida, que naturalment es preocupa molt per les relacions amoroses que ha tingut, ja que aquest és l’aspecte més punyent en les edats que van del vint als trenta anys, habitualment.
El poeta ens ofereix els enigmes, els problemes i els desenganys que comporta la vida de parella, i ens convida a patir-los novament a través dels seus poemes. Un cop perdut l’amor, venen els retrets, tant per a l’altra persona com per a un mateix. La psicologia amara uns textos escrits amb una forta voluntat d’estil, amb un llenguatge de lèxic molt ric, que desemboquen en un cert barroquisme: més enllà de la primera lectura, aquests poemes guanyen cos en lectures successives, i el significat se’ns fa més clar a mesura que repetim el viatge.
I aquest és el segon aspecte que cal destacar: la maduresa. Una maduresa, però, més de forma que no de contingut.
L’estil és ferm, complet, elaborat, però allò que se’ns diu no acaba d’emocionar-nos, de colpir-nos, o de comunicar-nos la vida interna del poeta. No es tracta de simples exercicis d’estil, evidentment. Tampoc és una poesia d’estil romàntic, abrandada i intensa. I tampoc és un exercici de pensament, que es plantegi qüestions que portin a entendre una mica l’ànima humana. En aquest sentit, potser la vasta cultura literària que demostra aquest llibre acaba per ocultar la comunicació que necessitem experimentar quan llegim poesia. De fet, és la darrera secció del recull, en què es tradueix Anna Akhmàtova, la que ens ofereix més vida, més pensament, més realitat.
Tot i això, Eloi Creus fa una molt bona arrencada en el seu camí de poeta. Coneix l’ofici, té molt bagatge lector, i domina la llengua amb què vol escriure.
Tot apunta que, en un futur no gaire llunyà, amb més experiència vital, sabrà cantar d’una manera més forta i intensa.
*CREUS, Eloi. Com una mosca enganxada a la mel. Barcelona: Godall (Cadup, 44), 2024, 94 pàgines.
