Sense títol
Sense títol. || JOAN MUNDET
26/07/2019 Opinió
No te la fotis!
Miquel Ramos

Un dels senyals més importants del codi internacional de circulació és l’stop.


Tots els que hem aconseguit amb més o menys destresa o més o menys dificultat el permís de conduir vam haver d’aprendre el significat i la importància d’aquesta icona. Dels molts senyals i les moltes normes que conformen el codi,  l’stop hauria de ser impossible que se’ns oblidés o que l’interpretéssim erròniament. És un missatge prou explícit que t’has d’aturar. Ni disminuir la marxa ni sobrepassar-lo amb precaució. Per això ja hi ha altres senyals. Davant l’stop, cal aturar-se. 


La relaxació del seu compliment pot donar i dona, de fet, greus ensurts i pot portar greus conseqüències a qui té el pas preferent, al mateix infractor, a tots dos, i també implicar més gent que pugui coincidir en el temps i el lloc dels fets.


La pressa que sempre arrosseguem, i que en moltes ocasions no passa de ser un hàbit, no ens autoritza a fer els ulls clucs davant  l’obligació de fer una parada de seguretat. Total, si no ve ningú seran dos segons. És el temps just necessari per comprovar amb certesa que el camí està lliure. I si la pressa és real, llavors val més “perdre” dos segons que no pas jugar-nos-en molts més a la ruleta russa i perdre tots els segons, hores, dies i anys que desitgem que ens quedin per gaudir d’aquest vehicle de carn i ossos que ens porta amunt i avall seguint  fidelment les nostres indicacions. La població de Castellar té repartides senyalitzacions de stop per les cruïlles on s’haurà considerat aconsellable fer-ho per propiciar la seguretat vial dels conductors i la dels vianants, o sigui, de tots nosaltres.


Després de veure diàriament l’actitud negativa de conductors que ignoren concretament el senyal situat a la cruïlla del carrer Molí amb el carrer 14 d’abril, a tocar de l’escola Emili Carles Tolrà i que conclou l’acusada baixada del carrer Major, no puc deixar d’esbombar-ho per aquesta finestra, amb l’esperança que de tant en tant –però  també que sigui una actitud creixent–, alguns conductors reflexionin i s’aturin aquests dos segons per garantir la no interferència del pas a qui li toca passar, o evitar sorpreses i conseqüències  de les quals se n’hagin de lamentar tot seguit.


Deuen haver dades de les incidències hagudes en aquest enclavament. Però encara que fossin escasses, s’ha de ser pallús per contribuir conscientment a la possibilitat d’incrementar-les bé sigui per mandra o per prepotència, amb el “jo controlo” que hem de sentir en ocasions.


Malauradament, aquest costum negatiu és extensiu a qualsevol altre indret amb aquest senyal, però el lloc destacat crec que és molt indicat per recollir un material específic per enviar a l’APM, concretament a l’apartat “No te la fotis!”.

Comparteix
M'agrada
Comentaris