Institucions i personalitats de la política i la cultura i els grans mitjans el qualifiquen de “figura clau” del documental i el cinema social a Espanya. La seva cerimònia de comiat serà aquest dijous a les 11.30 al Tanatori de Castellar
Personalitats del món del cinema, la cultura i la política i grans mitjans del panorama català i espanyol s’estan fent ressò de la mort del cineasta castellarenc Pere Joan Ventura, qui tindrà el seu funeral aquest dijous a les 11.30 hores al Tanatori de Castellar. Capçaleres com les de La Vanguardia, El País o La Razón informen de la vàlua de l’obra cinematogràfica i televisiva del castellarenc, qui va centrar la major part de la seva carrera en el món del documental socialment compromès. Però també importants institucions com El Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales del Ministeri de Cultura o l’Acadèmia del Cinema, que li va atorgar un Goya per ‘El efecto Iguazú’ en 2003, han fet públiques mostres de condol i han posat en relleu l'obra del cineasta castellarenc a qui qualifiquen de “figura clau del cinema social i del documental” a l’Estat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recollit la defunció del castellarenc amb aquestes paraules a la xarxa social X: “Ens ha deixat el reconegut cineasta vallesà, Pere Joan Ventura. Gràcies a la seva trajectòria i a la seva lluita per la defensa de les llibertats i drets socials en el cinema, sempre serà un referent del documentalisme i del cinema social. El meu sentit condol als seus familiars”. Alguns companys de professió amb qui va créixer i col·laborar com Pere Portabella o Joan Lluís Bozzo també han volgut fer públiques les seves mostres de condol a X.
Fallece a los 79 años en Sabadell el cineasta Pere Joan Ventura, ganador del Goya a Mejor Película Documental por El efecto Iguazú en 2003. pic.twitter.com/S9HZtfv5UO
— Academia de Cine (@Academiadecine) July 30, 2025
Ens ha deixat el reconegut cineasta vallesà, Pere Joan Ventura. Gràcies a la seva trajectòria i a la seva lluita per la defensa de les llibertats i drets socials en el cinema, sempre serà un referent del documentalisme i del cinema social. El meu sentit condol als seus familiars.
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) July 30, 2025
En un extens obituari El País recorda que “en ‘El efecto Iguazú’, la seva pel·lícula més reconeguda, va portar la seva càmera durant quatre mesos a l'anomenat Campament de l'Esperança, en el qual en l'estiu del 2001 diversos centenars de treballadors van iniciar una acampada en el madrileny passeig de la Castellana, enfront de la seu del Ministeri d'Economia, per a protestar després de la fallida de Sintel. La filial de Telefónica venuda a un empresari cubà establert a Florida durant les privatitzacions dels governs de José María Aznar, va deixar a 1.788 treballadors pendents de cobrament. “Per a mi el cinema sempre va ser una finestra a la vida i a la llibertat. D'alguna manera, aquesta pel·lícula ha estat la meva venjança personal al meu treball de cada dia “, va dir Ventura llavors sobre el seu treball”, en declaracions a El País.
El diari La Razón també recorda que “uns altres dels seus treballs remarcables són el curt "La vida efímera", per al projecte "En el mundo a cada rato’ (2004) i els documentals ‘En la calle’, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006 a millor documental, "Plou i fa sol" (2012) o ‘No estamos solos’ (2015), dirigit per Ventura i produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming”.
També mitjans especialitzats com cineconn.es o ecartelera fan articles sobre l’obra cinematogràfica que ha deixat el castellarenc. Sobretot perquè com a assistent de direcció o com a director de segona unitat va participar en pel·lícules com ‘Tiempo de silencio’ (1986), ‘El Lute (camina o revienta)’ (1987), o ‘El amante bilingüe’ (1993), de Vicente Aranda, o ‘Dragon Rapide’ (1986), de Jaime Camino.
