És possible que t’hagi succeït trobar-te amb un conegut després d’un llarg temps sense veure’l. També és possible que aquest et faci el comentari: “-Hola, noi. Com estàs? Et trobo canviat”. Doncs no tinguis cap dubte que, fins a cert punt, la seva impressió estigui molt fonamentada.
És ben sabut que el cos humà es compon de cèl·lules, que el Science Desk Reference de la Biblioteca Pública de Nova York xifra entre 50 i 75 bilions, a més d’altres matèries minerals. També és conegut que tot aquest embalum s’esmicola en elements molt més petits, que són les molècules, i aquestes en àtoms. Doncs el 99% d’aquests àtoms són dels següents elements: oxigen (65%), carboni (18%), hidrogen (10%), nitrogen (3%), calci (2%) i fòsfor (1%).
El doctor en Enginyeria Informàtica Félix Torán (Valencia, 1973), autor del llibre de divulgació científica Consciencia cuántica,* afirma que cada cinc anys canviem tots els àtoms del nostre cos. Això vol dir que ens despullem dels que teníem i n’agafem de nous. Aquesta afirmació està basada en el fet que les cèl·lules del nostre cos tenen un cicle vital que les fa renovar-se, tot i que no totes a la mateixa velocitat. Així tenim que els glòbuls vermells tenen una vida de quatre mesos; els blancs, d’un any; les cèl·lules de la pell viuen dues o tres setmanes; les del colon caduquen en quatre dies, i els espermatozous viuen uns tres dies. Les úniques cèl·lules que ens acompanyen en tot el nostre cicle vital són les neurones, que no tenen relleu quan es moren.
Antoine-Laurent Lavoisier (París, 1743-1794), conegut com el pare de la química, va fer famós aquell aforisme que diu: “La matèria no es crea ni es destrueix, es transforma”. També d’altres menys populars com: “En una reacció química la suma de la massa dels reactius és igual a la suma de la massa dels productes” o “En una reacció química els àtoms no desapareixen, simplement s’ordenen d’una altra forma”. Això ens permet dir que els àtoms de les cèl·lules mortes del nostre cos passen a formar part d’altres matèries i, al contrari, les noves cèl·lules que es generen als nostres teixits procedeixen dels àtoms d’altres matèries que absorbeix el nostre cos.
Què passa, doncs, amb els àtoms que circulen per tot arreu? Queda clar que es produeix un intercanvi entre les diferents matèries que els contenen. Es pot afirmar que en el nostre cos, actualment, existeix la possibilitat de tenir instal·lats àtoms procedents de la banya d’un triceratop.
Fins i tot, segons un article publicat per la Royal Astrolonomical Society amb el títol The cosmic baryon cycle and galaxy mass assembly in the FIRE simulations,* el nostre cos por contenir àtoms procedents d’altres galàxies. No seria gens impossible tenir àtoms de la galàxia Andrómeda al dit índex de la mà dreta i àtoms de la galàxia NGC 2500 a l’ungla del dit gros del peu esquerre.
Com a conseqüència de tot això, el teu vell conegut té raó: estàs molt canviat. No ets el d’abans.
*TORÁN, Félix. ‘Consciencia cuántica’. Editorial Carena (2018). ISBN: 9788417258337.
** https://academic.oup.com/mnras/article/470/4/4698/3871367
