És el resultat d’anys de mancances acumulades, de negociacions que han començat tard, d’un Govern que d’entrada no va seure amb els sindicats majoritaris i que massa sovint ha intentat respondre per parts a un problema que és de conjunt.
I, enmig d’aquest conflicte educatiu, la presència d’agents dels Mossos de paisà en una assemblea docent és un error greu. Davant d’un conflicte educatiu, la resposta ha de ser negociació, no vigilància.
Mestres, professorat, educadores, vetlladores i personal de suport fa temps que denuncien ràtios altes, manca de recursos, falta de personal i compromisos incomplerts. I no parlen només de condicions laborals: parlen de qualitat educativa, d’atenció a l’alumnat i de la possibilitat real de fer bé la seva feina.
Mentre escric aquestes línies, ERC ha arribat a un acord amb el Govern de la Generalitat per tirar endavant la tramitació dels pressupostos. Sé que això no agrada a tothom. Ho entenc. I comparteixo una desconfiança que ve de lluny: hi ha massa decepció acumulada i massa promeses incomplertes.
Crec que aquest acord de pressupostos dona recursos al Govern i, per tant, també li treu excuses. Ara, si vol, pot gestionar-los bé i fer que aquests recursos arribin al dia a dia dels serveis públics.
No caiguem, però, en l’error de confondre uns pressupostos amb una solució automàtica. Els pressupostos poden fer possible que hi hagi recursos, però el punt important ara mateix són les negociacions entre el Govern i els representants dels professionals dels diferents sectors.
D’aquestes negociacions n’han de sortir acords i, per tant, hauran de tenir recursos, calendari i garanties de compliment. I això també passa amb la sanitat, el transport, l’habitatge o els salaris.
Amb tants problemes oberts, crec que el més útil no és bloquejar-ho tot, sinó posar condicions clares i exigir que es compleixin. Sobretot en educació i sanitat, on ara mateix les negociacions són clau. Hi ha massa feina pendent i massa retard acumulat. Per això no ens podem conformar deixant passar el temps.
En la meva opinió, no serveix el tot o res. Crec en una educació pública excel·lent i oberta a tothom. I cal garantir que els recursos arribin de veritat al dia a dia de la gent.