Entre les, ara per ara, 55 sardanes dedicades a Castellar avui detallarem dues dedicatòries especials.
“Quan no sonen les campanes”, de Carles Rovira i Reixach, està dedicada a uns fets que van passar primer a Sant Feliu del Racó i després a Castellar amb motiu de les respectives festes majors l’any 1979. L’Esbart Teatral va presentar els nous gegants, el Sol i la Lluna, amb una cercavila que caracteritzava i ridiculitzava les autoritats que anaven sota pal·li en el règim franquista. Denunciats, foren uns dies empresonats a Sabadell per finalment ser jutjats i absolts. Un any després s’estrenava, l’1 de gener de 1980, a Castellar, la sardana amb el subtítol “Un cant a la llibertat d’expressió” i la dedicatòria: “A l’Esbart Teatral de Castellar, en suport a les seves activitats contra els fets desagradables que emmudien les campanes de Sant Feliu”.
Una altra sardana castellarenca amb títol i dedicatòria especial és “Flama viva”, del conegut autor per les seves sardanes balladores Ramon Vilà i Ferrer. Està dedicada al que, com a secretari de l’Ajuntament des del 5 de maig de 1978, Joaquim Lluch i Buxadé, va constituir l’any següent la primera mesa d’edat de l’actual democràcia, en la qual va ser elegit alcalde Miquel Pont. L’autor escriu; “Dedicada al volgut amic Joaquim Lluch i Buxadé, de Castellar del Vallès”.
