Descobreixen dues tombes de dos magnats del segle X intactes, úniques a Catalunya

La campanya d’intervencions arqueològiques 2025-2026 al jaciment de Castellar Vell  ha donat com a resultat el descobriment de dues sepultures  excepcionals amb construcció funerària del segle X, atribuïbles a Ermomir i Riquil·la, dos rics esposos del segle X.  La campanya, que és fruit d’un acord pressupostari de l’equip de govern (Som de Castellar-PSC) i el grup municipal de Junts per Castellar, ha servit per completar la recerca als sectors sud i nord de l’església de Castellar Vell. Aquest matí s'han presentat els resultats de les excavacions en un acte dins de l'església de Castellar Vell. “Fins ara les tombes que hem trobat a Castellar Vell -unes 243- eren totes iguals, senzilles. Aquestes són les dues úniques tombes, amb la intenció de ser visualitzades, amb caràcter de mausoleu, de quasi dos metres de fondària, que estaven recolzades sobre la paret de l’església preromànica”, ha apuntat aquest matí des de la mateixa església l’arqueòleg i responsable del projecte d’excavació, Jordi Roig. Aquestes sepultures “tenien unes lloses posades planes d’un gruix desmesurat i una coberta construïda superior amb uns murs laterals, una solera horitzontal plana de morter i una petita volta arcosoli en què hi anava col·locada la làpida de marbre de Carrara que es va trobar de forma fortuïta als anys 80”. La làpida d’Ermomir està datada l’any 966 i conté una inscripció en llatí que fa referència al cos del difunt sepultat sota grans pedres i lloses. Així, s’ha pogut trobar “la construcció funerària i el lloc on anava encaixada aquesta làpida”.  Roig ha afegit que “no tenim cap altra construcció funerària ni tomba del segle X a Europa amb aquest estat de conservació i amb la qual hi vagi associada una làpida de marbre amb epitafi funerari, de les quals només n’hi ha 10 a Catalunya”.

^{La làpida funerària de marbre de la tomba d'Ermomir, datada l'any 966. || Q. PASCUAL}

Les sepultures corresponen a un moment previ a la consolidació del feudalisme, en què hi havia magnats i personatges amb poder, terres i vincles amb el poder comtal. Segons els experts, no es tracta necessàriament de nobles en el sentit posterior del terme, sinó d’una elit rural amb capacitat econòmica, influència territorial i connexions religioses i polítiques destacades.

Ramon Martí, doctor en Història i professor titular d’Història Medieval de la UAB, va explicar que amb la identificació d’Ermomir “se’ns planteja un repte a l’hora d’intentar conciliar el que és l’arqueologia i la documentació d’arxiu perquè, malgrat l’optimisme que es podria manifestar per la identitat d’aquest personatge, la cosa no és tan clara com voldríem” . La realitat és que hi ha “dos Ermomir documentats a Castellar del Vallès en aquesta segona meitat del segle X. No dubto que en dos o tres anys això estarà resolt”. Martí ha destacat que potser tant Ermomir com Riquil·la siguin els fundadors de l’església de Castellar Vell i “això marca el canvi de paradigma entre la fortificació carolíngia i la parròquia comtal”.

El Director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura, Andreu Felip, va voler agrair “el compromís de l’Ajuntament en el patrimoni cultural i, sobretot, el donar a conèixer de tota aquesta feina que estem fent”.

L’alcaldessa de Castellar, Yolanda Rivera, ha reconegut que totes les campanyes d’excavacions arqueològiques no són possible si no es posen recursos. En aquest sentit, Rivera ha posat en valor el grup municipal de Junts per Castellar “perquè en la negociació dels pressupostos d’ara fa dos anys, ells van posar sobre la taula aquest sensibilitat que tenien sobre que tiressin endavant les excavacions i això és una mostra del fet que quan hi ha voluntat política, d’entesa i de remar plegats cap a una direcció, les coses passen”.

^{D'esquerra a dreta, l'arqueòleg territorial de la Generalitat, Antoni Martín, l'arqueòleg i responsable del projecte d'excavació, Jordi Roig, l'alcaldessa de Castellar, Yolanda Rivera, el director del Serveis Territorials a Barcelona, del Departament de Cultura, Andreu Felip, el portaveu de Junts, Joan Juni, i i el professor titular d'Història Medieval de la UAB, Ramon Martí, després dels actes de presentació dels resultats de la campanya d'excavacions arqueològiques a Castellar Vell || Q. PASCUAL}

La continuïtat de les excavacions i de la recerca al jaciment es durà a terme en el marc del Pla director de Castellar Vell. “El Pla director ens marcarà quin ha de ser el full de ruta i poder acabar, amb l’ajut de la Generalitat, amb un projecte museístic per poder divulgar i explicar quins són els nostres orígens, no només de Castellar sinó dels catalans”, segons l'alcaldessa. Finalment, el portaveu del grup municipal de Junts, Joan Juni, ha explicat que “segurament avui no seríem aquí si Junts per Castellar no hagués tingut aquesta iniciativa a l’inici del mandat i crec sincerament que avui tots ens en podem sentir orgullosos”.

A més d’aquesta sepultura, a Castellar Vell ja s’han localitzat 243 enterraments antropomorfs i un setantena de sitges, tot i que només s’ha excavat aproximadament un 20% de la superfície total. “El jaciment de Castellar Vell és, arqueològicament, el de més extensió que tenim i amb més quantitat de restes. És una mostra molt homogènia d’un grup poblacional d’uns moments cronològics molt concrets”, ha conclòs Roig.