Es veu venir un nou ordre polític mundial que també ens afecta a petita escala. Les institucions, llegiu-hi partits, que no han estat fidels al seu ideari original o l’han desvirtuat, tendeixen a eclipsar-se, perquè els líders els han decebut i molts fidels han perdut la fe en les seves promeses, i les conseqüències són que es giren cap a alternatives radicals aparentment més convincents, que concorden amb el seu desig. El somni sobiranista perd seguidors. Només cal veure les estadístiques (Ara, 3 de maig). Una cosa és sentir-se molt català i l’altra, creure que la majoria pensa com ells. Cada dia són més els que se senten tant catalans com espanyols. Ho acaba de dir un conegut polític, o potser això no els importa tant com la preocupació per la gent del país. ERC ha crescut perquè ha sabut fer política i per això ha governat, i no per aquesta raó se’ls pot dir traïdors.
Hi ha veus que diuen que Junts i ERC s’haurien d’entendre per anar bé. Difícilment. Junts són molt conservadors i, en canvi ERC és més progressista socialment i culturalment, i sembla que l’ideal sobiranista no és essencial per a la majoria del seus votants malgrat alguns l’enyorin.
Desenganyem-nos: en la societat actual no hi té cabuda el “sobiranisme útil”, com voldria algú conegut, Toni Soler, apel·lant als sentiments dels qui dubten.
Anem cap a societats federades per ser fortes i el sobiranisme és un obstacle a la cohesió del conjunt divers.
