Davant la tan complexa realitat quotidiana de dependències que vivim a casa, hi ha qui encara creu que ser independents d’un altre estat ens farà la vida millor.
No ho crec. Inclús a casa estarem sotmesos a l’arbitri d’una facció o altra. Si es tractés d’alliberar-nos d’un esclavatge real, no diria que no, però voleu dir que no s’exagera, quan la veritat és que la majoria ja és esclava d’altres poders, voluntàriament o inconscient? Cada dia es fa més evident que la revolució de la vida social que ha promogut la tecnologia de la comunicació ens ha abocat a un viure diari més perillós: greus badades i accidents per manca d’atenció al que és important de debò, perill de ser espiats i controlats, exposició dels menors a riscos d’assetjament emocional i sexual, per citar-ne alguns. El resultat és clar: som més depenents que mai dels senyals del telèfon intel·ligent (?), dels corrents d’opinió i manipulació per part de gurus polítics, estètics, dietètics, econòmics... i el més terrible!, creixen les dependències malaltisses que provoquen en joves i grans, psíquiques i físiques, segons l’ús que se’n fa i amb quina finalitat.
Pel costat positiu, per exemple, ens apropen al saber sobre el canvi climàtic, els serveis d’emergència, i la tecnologia GPS ha revolucionat l’àmbit de la mobilitat, a la vegada que facilita que els irresponsables es refiïn d’això per aventurar-se a anar sense preparació ni equipament correcte a la muntanya, la majoria sense assegurança, poso per cas. Estàvem prou preparats per a això? No, ha estat massa ràpid. Cal temps per assimilar-ho. Com massa ràpid, sense pensar-ho gaire, ha estat el fet de decantar-se per una via política emocional que només ha portat maldecaps i enfrontament social. Tant en un tema com en l’altre, cal ser més racionals i deixar madurar les idees, sense precipitació. Quasi sempre hi ha un punt entremig bo per a la majoria. Per què no el cerquem? Personalment estic interessat a saber més sobre el tema de la redefinició del sistema autonòmic, amb vocació federalista, com a manera d’assimilar la nova realitat política sense traumes ni dramatismes pseudopatriòtics.
