L'equip de govern va votar NO a la moció presentada per ERC en l’últim ple, en què demanàvem que el transport de La Vallesana fos gratuït per als majors de 65 anys, per a les persones amb discapacitat i per als seus acompanyants acreditats. Ho van rebutjar sense dialogar, sense esmenar i sense intentar apropar posicions. Un no rotund, fins i tot, a estudiar la viabilitat de la mesura.
En el debat de la moció, l’equip de govern va recordar que “res és gratuït”. I és cert: som conscients dels impostos que paguem, i que augmenten any rere any. Però hi ha decisions que, quan convé, sí que acaben resultant “gratuïtes”.
Aquest Ajuntament sempre troba diners quan es tracta d’activitats que llueixen, que paguem entre totes i tots, i que serveixen sobretot per maquillar la imatge del municipi. Quan es tracta de màrqueting institucional, sí que hi ha pressupost.
En canvi, si es tracta de facilitar la vida a les persones grans o amb discapacitat, tot són inconvenients, costos i excuses.
Si hi ha voluntat política, les coses es fan. Quan no n’hi ha, senzillament es bloquegen.
I mentre ens diuen que no hi ha recursos per a la mobilitat dels qui més ho necessiten, es destinen diners a canviar plaques d’aparcament amb una frase afegida. Sensibilitzar està bé, però les necessitats reals són unes altres. Això era prioritari?
Curiosament, el 2018 sí que es van trobar 120.500 € per subvencionar la mobilitat d’estudiants fora del municipi, sense cap criteri de renda, cosa que va deixar fora precisament qui més en podia necessitar el suport. Llavors, sí: la mobilitat era oportunitat.
Així funciona una majoria absoluta: fer i desfer segons criteri propi, sense escoltar i sense tenir en compte les necessitats reals dels castellarencs i les castellarenques.
El problema no són els diners. El problema són les prioritats. I avui aquest Ajuntament prioritza més allò que fa bonic que allò que fa la vida més fàcil.
Com a regidora d’ERC, continuaré insistint per un Castellar on tothom compti, perquè el que és realment car no és garantir drets, sinó ignorar-los.
