En aquests temps de globalitat, complexitat, immediatesa, connectivitat, i davant d’una hiperinformació diària de tots els innumerables mitjans de comunicació, informació, intoxicació i altres, voldria fer uns apunts sobre uns conceptes que crec que són cabdals per tal de fer, col·lectivament, un procés de reflexió, per intentar entendre on som, després d’almenys 2.823 anys de civilització, si prenem com a punt de partida l’antiguitat clàssica, que es troba en el moment de plenitud de les civilitzacions grega i romana (s. VIII aC al s. V aC). La Grècia antiga és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.
La definició acadèmica de cada una de les paraules ens pot donar les claus, tant en el seu significat de fons com en l’ordre d’importància que cal considerar.
Humanisme: 3. filos. Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
Afegeixo altres paraules complementàries a la primera.
Humanitat: 1. a. Condició d’ésser humà. b. filos. Natura humana. 2. Els homes considerats col·lectivament.
Democràcia: 1. Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció del govern.
Justícia: 1. f. Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat.
Solidaritat: 1. f. El fet de ser solidari amb altres, de compartir-ne idees, propòsits i responsabilitats.
Religió: 1. f. a. Conjunt de creences i conviccions, actituds, sentiments i maneres de comportament que vinculen una persona a un grup humà amb allò que reconeix com a sacre, misteriós o transcendent, i sovint s’identifica amb Déu o amb allò diví. b. Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums o de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Cal expressar la importància de totes elles, però amb ordre correlatiu decreixent, des de la primera i capital, que és l’humanisme com el principal valor de la societat en la vida comunitària dels éssers humans, i a continuació les altres, que marquen les condicions primordials d’una vida plena, amb llibertat i respectant les regles de joc que ens empara un estat democràtic, amb unes normes de drets i obligacions, que ens delimita i que ens tutela el poder de la Justícia. Amb aquest entorn de convivència, és possible i exigible la solidaritat de les persones vers els altres, una condició humana indispensable que pot venir culminada amb una creença religiosa, o no, com a forma d’agrupar-se amb les conviccions de fe, cap a un ésser superior o no.
Per preservar tots aquests conceptes bàsics de convivència humana cal que des dels òrgans internacionals de poder, institucions, governs, i el món de la política i els polítics, prenguin verdadera consciència dels fets que es van produint en cada moment i els donin el nivell real d’importància per tal d’actuar amb conseqüència. No és tolerable, ni acceptable, que amb conflictes bèl·lics com els que estem vivint en aquest moment, la invasió unilateral de Rússia a Ucraïna, un estat independent promogut i aprovat pels governs anteriors de la Federació Russa, i més recent l’acte terrorista de la branca armada de Hamas a l’estat d’Israel, un més dels múltiples afers bèl·lics entre Israel i el poble Palestí i els països àrabs, des del 1948,quan va acabar el mandat britànic sobre Palestina i la creació de l’estat d’Israel, després de la Segona Guerra Mundial.
Des de llavors ni les resolucions de l’ONU, ni els implicats en el conflicte i la resta de la comunitat internacional han sabut acordar un pacte per solucionar el problema, i amb els anys ha anat a pitjor, fins a arribar al nivell de degradació de la vida i l’assetjament constant a què es veuen sotmesos la població palestina per part de l’estat d’Israel. Si el món actual, en ple segle XXI, vol continuar avançant com a civilització amb els valors i drets humans, com a primer precepte no es pot ser tebi, impassible i ineficaç en la presa de decisions, per part de tots els organismes, entitats, institucions internacionals, europees, nacionals i locals, davant de fets tan intolerables, inadmissibles de vulneració dels drets humans, cal dir, ja n’hi ha prou, i exigir als polítics i entitats governamentals que facin la seva feina i no mirin cap a un altre lloc, per això els hem elegit i han de complir les seves responsabilitats. Actuïn ja!, de manera més contundent, per acabar amb la massacre de vides humanes.
