El dret a l’habitatge és un principi constitucional a què les administracions responsables no estan donant una resposta a altura del repte que suposa.
A països del nostre entorn, els municipis, millor dotats econòmicament, són els responsables de donar resposta a les necessitats dels ciutadans amb més dificultats, fins al punt de gestionar amb la fórmula de lloguer assequible el 30% del parc global d’habitatge. En un municipi de les nostres dimensions estarien parlant de més de 2.000 habitatges.
A aquesta situació de precarietat, aquest any ha vingut a sumar-se un conjunt de circumstàncies que encaren dificulten més una situació ja de per si molt deficitària.
Des de fa alguns anys els llogaters amb rendes limitades, i a través d’ajudes tramitades per l’oficina d’habitatge, podien rebre subvencions d’uns 200 euros mensuals. Això redueix, de facto, un lloguer de 600 € en un de 400 €.
En l’últim exercici la dotació rebuda per la Generalitat, sense saber les causes, s’ha reduït d’una forma substancial. La mateixa Generalitat, responsable de definir els criteris per determinar les ajudes, ha canviat aquests criteris, incrementat els lloguers dels potencials beneficiaris d’un lloguer màxim de 600 € a 750 €, el que ha provocat un considerable augment de les sol·licituds. Una partida més reduïda i un nombre més elevat de sol·licitants, tal com era previsible, ha generat un considerable nombre d’afectats perjudicats.
Només a Castellar, 25 famílies, que reunien totes les condicions exigides, s’han quedat sense ajuda. Ajudes que de forma global suposen una pèrdua de 50.000 € en el conjunt de l’any. L’habitatge és un tema crucial per al nostre futur com a societat. És fonamental disposar d’un parc d’habitatge de lloguer, suficient i assequible per donar resposta als que tenen més necessitats i de forma especial als joves que es volen emancipar i a la gent gran que ha passat a tenir altres plantejaments vitals. Això només serà possible amb una política convençuda per part de les administracions responsables: el Govern de l’Estat i la Generalitat, que han de de proporcionar mitjans suficients per abordar de forma decidida el problema. L’Ajuntament de Castellar està en condicions de participar en la solució, aportant sòl públic i posant al servei d’aquest objectiu la gestió i l’experiència de la nostra Oficina d’Habitatge Municipal. Ens consta que aquest és un tema de consens entre les forces polítiques del nostre municipi. Estem preparats per assumir el nostre paper, per nosaltres no quedarà.
