Gràcies pels macarrons de cada divendres.
Gràcies per ensenyar-nos a ser persones rebels amb opinió pròpia.
Gràcies per aquelles partides al rummy. Gràcies per guardar-me una mandarina de postre cada migdia.
Gràcies per donar-nos tant sense res a canvi.
I mil gràcies més.
Però sobretot, gràcies per haver-me donat una família. Gràcies a tu ara tinc una família meravellosa a la que estimo un munt. Amb la que passo els millors moments i els pitjors, amb la que ric i també ploro, i de tant en tant, m’enfado. Tu mateixa has demostrat que la família, no ha de ser “de sangre”, que família és en realitat aquelles persones que t’estimen i t’estimes. Aquest és el seu verdader significat. Família és casa, és un espai segur on poder ser un mateix, un sentiment de cuidarnos recíprocament. Aquí tu, ens vas ensenyar que els cognoms no importaven, tothom es benvingut a Can Bolumi.
Ara a casa tot està diferent, anem molt sense tu. Tots et trobem a faltar i volem que un dia, vinguis a casa i ens diguis que tot ha sigut una broma. Però fins al moment que això passi, l’avi mai se’n recordarà de prendre’s les pastilles al migdia. Estic completament segura que un dia ens tornarem a retrobar, perquè els avis són per sempre, ho vaig aprendre després de plorar.
Quan ens veiem, només podré dir-te: gràcies iaia.
