Això està ya a les acaballes. Hem passat fins els últims dies molts perills ya esvaïts. Tot lo que ha anat succeint justifica la nostra actitut. Ara lluiran promte les noves aurores”. (Lluís Companys, Principis del 1936. Penal del Puerto de Santa María)
El 15 d’octubre és el ‘Dia en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista’. Coincideix amb l’aniversari de l’afusellament al castell de Montjuïc del Molt Honorable President de la Generalitat Lluís Companys i Jover per part del règim franquista l’any 1940.
A fora s’escandalitzen quan veuen que Espanya permet la simbologia franquista. I particularment, l’Europa democràtica s’escandalitza en veure que qui va ser aliat i amic de Hitler encara sigui tan respectat.
Quan escric aquest article encara falten unes hores per saber si el Congreso de los Diputados haurà aprovat les esmenes presentades per ERC a la nova Llei de Memòria Democràtica.
Tant la Comissió de la Dignitat com altres entitats que lluiten per mantenir viva la memòria històrica consideren que la nova Llei de Memòria Democràtica del Govern de Pedro Sánchez no afronta els punts essencials del deure efectiu de justícia i reparació de les víctimes i no fa modificacions valentes sobre l’anterior Llei de la Memòria Històrica del 2007 que es va aprovar amb Zapatero.
Com acostuma a passar amb les lleis impulsades des de l’Estat quan governen els socialistes, hi ha una manca de valentia lligada a una intenció de donar una altra capa de maquillatge democràtic al règim. La llei de la Memòria Democràtica de Pedro Sánchez vol anular tots els judicis que van dur a terme els tribunals d’excepció del franquisme, consells de guerra, el Tribunal d’Ordre Públic. Però cal recordar que, en el cas de Catalunya, tots aquests judicis ja van ser anul·lats per una llei del Parlament del 2017. A més una de les mancances de la llei és que no preveu la reparació econòmica als familiars ni a les institucions.
El text alternatiu presentat per ERC subratlla, entre altres punts, que el franquisme va néixer i prendre l’Estat amb un alçament militar il·legal contra una democràcia constitucional. Per tant, tot el que es va derivar del franquisme és, il·legítim i il·legal , i ha de ser anul·lat. Cal certificar la nul·litat de ple dret i la il·legalitat del règim, reconèixer les víctimes de la Transició i derogar la llei d’amnistia del 77, on sempre s’han aferrat els botxins, i que no reconeix el dret a la reparació efectiva de la guerrilla antifranquista (els maquis) i tanca la porta explícitament a les reclamacions patrimonials.
Mirant de reüll els actes que es van organitzar el 12 d’octubre (dia on la majoria no tenim res a celebrar més enllà de felicitar les Pilars o aprofitar l’oportunitat de marxar de pont) no sembla que a l’Estat Espanyol hi hagi una voluntat ferma de canviar les coses ni de democratitzar realment el país, tot trencant amb l’herència encara viva del franquisme. Una veritable llàstima.
