Les eleccions han estat molt aclaridores. S’ha confirmat que els independentistes no arriben al 50% que pretenien fa anys; que seguirà havent-hi dues categories de catalans, com va deixar clar Puigdemont en el discurset dels resultats: els “fidels” i els “altres”; que l’independentisme és de dreta i ultradreta (Junts i Aliança Catalana, 37 diputats); que la dreta i l’extrema catalanes s’han consolidat seguint la tendència de la crisi mundial, tant com l’espanyolista, alimentada pel rebuig a l’unilateralisme exclusivista; que la majoria és d’esquerres (PSC i comuns, 48 diputats) i que el desig principal de la ciutadania de diversos colors polítics vol oblidar el fatídic procés, ja que dona suport a un govern d’inclusió de tots els catalans... Possible o no? En parlarem. En resum, que el seny sembla haver retornat d’acord amb els resultats. No dubto que en sortirem tots guanyant, però caldrà esperar amb paciència i atenció, perquè les conseqüències dels danys que hem patit costarà temps superar-les. Ho esperem de bon grat.
