600 La gran festassa de la democracia quedará en festuki _950x634
La gran festassa de la democràcia quedarà en festuki  Joan Mundet
12/02/2021 Opinió
Les eleccions més anormals i incertes enmig de la pandèmia
Marc Parayre

Aquest diumenge 14 de febrer se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya, tal com ha decidit el TSJC, sense tenir en compte la recomanació dels experts sanitaris. Encara que el nombre de contagis diaris per coronavirus i el risc de rebrot han disminuït, les UCIs continuen massa plenes. Així i tot, en plena tercera onada de la pandèmia, més de cinc milions i mig de persones estan cridades a votar. 


Sens dubte, aquestes eleccions tornen a ser anormals, perquè la data dels comicis l’han decidit els jutges, i no pas el president de la Generalitat. I dic que torner a ser anormals, ja que no és el primer cop que passa una situació semblant. Els comicis del 2017 els va convocar l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, després que el Congrés dels Diputats i el Senat aprovessin l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. 


Dit això, cal avaluar d’on venim i fer una petita recapitulació abans de parlar dels possibles resultats aquest diumenge. La pandèmia ha marcat les nostres vides l’últim any i ha deixat gairebé 10.000 morts a Catalunya. Així mateix, més de 500.000 persones es troben a l’atur, sense tenir en compte les que es troben en ERTO, més de 150.000. I pel que fa a la política, el conflicte entre Catalunya i Espanya no s’ha resolt, en part per la inevitable necessitat de gestionar l’avanç del coronavirus. Tampoc han ajudat les contínues desavinences entre els socis de govern, tant aquí, amb ERC i Junts, com a l’Estat, amb el PSOE i Unides Podem.

 
D’altra banda, quant a les enquestes de les eleccions, pràcticament la majoria auguren un triple empat entre el PSC, ERC i Junts, encara que els resultats són molt incerts. Ciutadans cau i confirma la davallada que va patir a les eleccions generals. En Comú Podem també perdria vots, però amb menor mesura, el PP pujaria una mica, tot i que sense ser transcendent, i la CUP arribaria gairebé al seu resultat històric de 10 escons. Quant al PDeCAT, de moment, sembla que no tindrà representació al Parlament o bé tindrà entre un a tres escons. I sobre el partit d’extrema dreta, prefereixo no dir el seu nom, no comentaré quines possibilitats té d’entrar a la cambra catalana. Seguidament, un altre aspecte que a ningú se li escapa és que la participació baixarà en picat per la por de la població a contagiar-se. Si el 2017 hi va haver pràcticament un 80% de participació, en l’edició d’enguany costarà arribar al 60%, segons les enquestes. De fet, un dels exemples és que més de 20.000 persones han presentat al·legacions per no ser a les meses electorals. Davant d’això, no hauria estat una mala opció que hi haguessin voluntaris a les meses, però la Junta Electoral ho va desestimar la setmana passada. 


A continuació, ens hem de fixar sobretot en el panorama postelectoral. Costa molt de visualitzar un possible govern després de les eleccions. No obstant això, sembla que hi ha quatre opcions possibles. D’entrada, hi hauria l’opció de repetir el govern Junts-ERC. Després de les grans diferències entre els dos partits a la legislatura costa de veure aquesta coalició, ja que les relacions estan molt deteriorades. Tanmateix, segurament és l’opció amb més probabilitats. En segon lloc, hi ha el tripartit (PSC, ERC i En Comú Podem), tot i que tant els socialistes com els republicans ho han desmentit en repetides ocasions. En tercer lloc, es podrien ajuntar Junts, ERC, la CUP i, fins i tot, el PDeCAT, en un govern amb tots els partits independentistes. I finalment, hi hauria la via constitucionalista, on podrien pactar el PSC, Ciutadans i el PP. Així i tot, segons els sondejos no sumen per arribar a la majoria absoluta. Per acabar, des del meu punt de vista, malgrat que siguin les eleccions més anormals i incertes, s’ha d’anar a votar. Necessitem un govern fort que gestioni els efectes de la pandèmia i, encara que sembli una utopia, busqui una solució al conflicte etern entre Catalunya i l’Estat.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris