Hi ha pensaments o veus que diuen que el destí està escrit. Avui, assegut sobre una roca, davant d’un riu, acompanyat del meu estimat amic Tro (el meu gos), en un silenci acompanyat per la música del riu, del vent entre els arbres, del cant d’algun ocell, en un entorn inigualable i que tenim ben a prop com és la Vall d’Horta, he reflexionat i he arribat a algunes conclusions que voldria compartir amb tots vosaltres.
Si en llevar-nos arribem a la conclusió que fem el que fem ens passarà el mateix, potser no valdria la pena aixecar-nos, no caldria, tot està escrit i ens passarà exactament el mateix. Doncs, amb tots els meus respectes, discrepo absolutament.
El nostre destí l’escrivim cadascú de nosaltres dia a dia, a conseqüència del que fem o, cosa que també és important, el que deixem de fer. Pensar que el destí està escrit em dona la sensació de conformisme, que no hi ha res a fer, de no donar solucions, de no tenir inquietuds de superació, de no voler millorar tan individual com col·lectivament, de tenir por. Es una excusa fàcil.
Ningú pot escriure el nostre destí, no hi ha Constitució que pugui posar preu a la llibertat de pensament i acció pacífica, ningú pot empresonar els nostres ideals i anhels, en nom de qui sap què o qui. La vida és nostra, ningú té dret a segrestar-la, ni que sigui per un instant, ningú té dret a decidir com hem de pensar, ningú té dret a no deixar-nos lluitar a favor dels nostres pensaments i ideals.
I em venien al cap un cop més els nostres companys i companyes empresonats injustament, pel fet precisament d’això, de no conformar-se, de voler quelcom més just, de defensar de manera pacífica i democràtica i en el dia a dia els ideals d’un poble, per voler canviar aquest destí que no està escrit enlloc, un destí que arrosseguem des de fa moltes dècades, un destí que només podem canviar cadascú de nosaltres de manera individual o col·lectiva, i així ho vam demostrar 1-O.
S’acosta la data del judici del procés, els nostres presos i preses polítiques possiblement, avui mateix, siguin traslladats a Madrid, per ser jutjats pel fet de voler canviar el destí d’un poble; un judici que afronten amb determinació, amb valentia i coratge, sense penediments de res del que van fer, i és lògic, no van fer res malament.
Però el que són les coses del destí, que no està escrit, no tenen res a veure amb les coses de la mal anomenada justícia espanyola, que pretén marcar el destí de tots i totes nosaltres, perquè en aquest judici, malauradament, crec que ja està tot escrit, donat i beneit.
Molta força companyes i companyes #llibertatpresosipresespolitiques #noesteusols.
