Com cada any, el dia 25 de novembre hem commemorat el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.
Aquesta xacra de la nostra societat segueix sent una de les violacions dels drets humans més persistents, fruit de l’estructura patriarcal en la qual hem estat educades.
L’anomenada violència masclista té la base en les desigualtats i desequilibris de poder entre l’home i la dona a la societat.
Enmig de la pandèmia, que ho ha condicionat tot, la violència masclista no ha descansat ni descansa, i conviure amb l’agressor, amb la por i la contenció sostinguda, per pura supervivència, sense poder trencar la calma tensa perquè no es desbordi, és un fet que moltes dones han hagut de patir aquests mesos de confinament més dur. I és per aquest motiu que els grans episodis de violències han estat precisament quan s’ha produït el desconfinament.
El feminicidi, l’assassinat, és la conseqüència més dramàtica, però des del llenguatge, l’humor sexista, la culpabilització, a la humiliació, l’amenaça, el crit, l’insult, i ara també en forma de ciberviolència, control i assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials, hi ha tot un ventall de tipus de violència masclista, des de la més subtil a la més explícita i brutal.
És, doncs, una lluita difícil de combatre, malgrat els avenços aconseguits en igualtat de drets i oportunitats; per a les dones el sexisme, el patriarcat i el masclisme segueixen existint.
Encara avui el 90% de les dones no denuncien i moltes expliquen que tenen por que no se les creguin.
Per aquestes dones i per les que malauradament ja no hi son, hem de seguir lluitant.
