590 Virtual _617x412
Virtual  Joan Mundet
27/11/2020 Opinió
Divendres negre
Marc Béjar

Admeto que mai m’he portat massa bé amb la tecnologia. Sempre ens hem mirat amb cert recel. Des de la primera vegada que vaig comprar un d’aquests artefactes carregats pel diable, vaig intuir amb encert que la nostra seria una relació de més odi que amor. La meva odissea va començar amb un discman per escoltar música. Quan no era un contratemps amb la bateria, era un problema amb la connexió dels auriculars. I des d’aquella primera experiència ingrata, la cosa no ha anat a millor. Per això, quan he de comprar algun aparell postanalògic propi dels nostres dies, ja tremolo. És la meva particular visita al dentista. Un suplici que intento que sigui breu, esporàdic i patit només si és estrictament necessari. 


El darrer desencís ha arribat en forma d’ordinador portàtil. Sis mesos d’ús i primers problemes. Tant se val quins siguin. Sempre arriben. El penúltim episodi d’aquesta tragicomèdia va deixar el sistema inservible. Fosa en negre. Potser hi vaig contribuir una mica. “La reparación de su producto supera el coste de la adquisición de un artículo de similares características”, em van advertir els especialistes. Almenys ja tinc diagnòstic: infiltració de líquids. Quatre gotes de llet en un mal matí de feina. Coses del teletreball i l’esmorzar, que tampoc casen. 


Als detractors del nou món de l’internet de les coses ens toca avui sobreviure a aquest divendres negre. O potser acabi sent tota la setmana. O tot el mes. Sigui en nom del Black Friday, el Cybermonday o qualsevol anglicisme que serveixi per allargar l’agonia de manera emmascarada. Quant dura aquesta festa de les compres online? Tinc la sensació que portem una eternitat amb la cançoneta d’aprofitar la oportunitat i els dies sense IVA. Ens assalten permanentment amb anuncis arreu fent-nos creure que de veritat necessitem una màquina de tallar els cabells tot i l’incipient alopècia que amenaça la nostra testa. O un patinet elèctric en ple confinament a casa nostra. Ja ho va dir un geni com Steve Jobs: “Moltes vegades la gent no sap el que vol fins que l’hi ensenyes”. I no li va anar del tot malament aplicant aquesta lògica.


Per si no fos prou, em toca aguantar el meu company de pis. Un fanàtic de tot el que faci llumetes i tingui pantalla. Quasi cada setmana rep paquets d’aparells digitals que jo desconeixia que existien. Em fa enveja. Gairebé sempre li funcionen. L’última adquisició ha sigut una bàscula electrònica que no només et diu el pes, sinó que també calcula la teva edat metabòlica. 21 anys, m’ha dit que tinc. El que ha de fer per intentar que ens portem bé. Però dubto que ni així em sedueixi. Sempre he sigut més de la franquesa amb què dicten sentència les agulles. 

 
Els meus amics diuen que soc un avi. Que la meva època era el segle XX. I tenen raó. No m’adapto als nous temps. Massa instruccions per utilitzar un rellotge que, a més de l’hora, t’aporta informació imprescindible sobre quantes passes has fet o de quantes hores de son profund has gaudit. No tinc ganes que em recordin que descanso poc. Per alguna cosa segueixen existint els miralls. Tot plegat, massa funcions susceptibles d’espatllar-se abans no acabi de llegir el manual d’ús. Maleïda obsolescència programada. Esteu a temps de baixar del vaixell. Em nego a quedar-me sol en la meva creuada tecnològica. 


Siguem sincers: la tecnologia és un niu de problemes. Un focus constant de maldecaps. Que si l’Alexa no detecta la veu i no posa Netflix... Que si els auriculars inalàmbrics no troben el Bluetooth del mòbil... Que si la Roomba té vida pròpia i li dona per netejar autònomament a les dotze de la nit... És un martiri constant. I tot i així sempre acabem caient. Vivim envoltats de màquines amb capacitat per fer-ho pràcticament tot. Són capricis acumulats d’un divendres negre o un ciberdilluns qualsevol. Però dit així no mola tant. I a mi avui ja no m’enreden. A no ser que trobi un ordinador portàtil en oferta. Però que consti que només és perquè esmorzar mentre teletreballo ha passat factura a la meva maquinària. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris