La setmana passada Castellar va rebre la visita de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Des de l’Ajuntament se’ns va informar de la recepció oficial que es faria amb molt poc marge i, encara que no sortim a la foto, vam ser-hi. Ara bé, la trobada posterior per parlar de territori amb la consellera estava pensada únicament per als càrrecs del PSC dels Vallesos i, per tant, no hi vam poder participar.
Vull recordar que, des de Junts, fa més d’un any que ens reunim periòdicament amb alcaldies i regidories del nostre entorn per tractar el present i el futur de les infraestructures que ens toquen més a prop, trobades en les quals hem pogut compartir propostes amb el diputat al Parlament Salvador Vergès. El resultat d’aquest treball ja el vam fer públic i es pot recuperar a les nostres xarxes.
Pel que fa a la reunió de la consellera, L’Actual recull que també es va parlar d’habitatge. Sobre aquest tema, que és de vital importància per a la nostra població, en les reunions amb l’equip de govern se’ns ha informat de les accions que estan en marxa i, encara que arribin tard, semblaria que van en la direcció adient.
En aquest article, però, ens volem centrar en les infraestructures. Ja vam deixar clara la nostra oposició al projecte del BRCat, ja que suposa hipotecar un carril de la carretera només per al bus. Amb la carretera desdoblada, que és el que reclamem, el bus també guanyaria temps i fiabilitat sense penalitzar la resta d’usuaris.
Sí que compartim la necessitat de millorar les freqüències del bus, i per això vam presentar fa mesos una moció al ple, aprovada per unanimitat, amb la intenció de resoldre totes les moltes mancances que cada dia posa de manifest el servei d’aquest transport essencial per al nostre municipi. Arran d’aquesta moció encara tenim trobades pendents, i estem a l’espera que el govern local ens porti a una reunió amb la Generalitat. No cal dir que tenir a Castellar la consellera Paneque hauria estat una ocasió inigualable de donar compliment a aquell acord aprovat unànimement pel plenari del nostre consistori, però era una ocasió reservada només a la política socialista. Ens tocarà de seguir esperant. També trobem a faltar l’impuls del bus directe a Terrassa, que reclamem des de fa molts anys. No podem haver d’anar fins a Sabadell per arribar a Terrassa, perquè és una pèrdua de temps i de diners.
També coincidim en la necessitat de resoldre el greuge comparatiu de les zones tarifàries. Castellar no té estació, i això encareix i desincentiva l’ús del transport públic.
Ens preocupa, en canvi, qualsevol plantejament que vagi en contra del vehicle privat. Les infraestructures han de ser compatibles: transport públic fort i xarxa viària funcional. Els polígons de Castellar s’han convertit en plataformes logístiques i les nostres indústries mouen cada dia matèries primeres i productes acabats. Per això és clau que els camions no hagin de travessar els nuclis urbans: les rondes i variants han de fer aquesta funció.
En aquest sentit, la B-40 i la Ronda Nord són imprescindibles per treure trànsit pesant dels carrers i completar una mobilitat metropolitana avui insuficient.
També hem proposat millorar les marquesines de bus amb pantalles informatives que indiquin en temps real l’arribada de les diferents línies. És un detall que pot semblar menor, però que en realitat converteix l’espera en confiança i en fidelitat de l’usuari.
Un aspecte sovint ignorat és que molts castellarencs treballen en polígons industrials dels Vallesos, del Barcelonès o del Bages. La majoria no tenen tren ni connexions eficients amb bus: el transport públic connecta nuclis urbans, però no aquests pols d’activitat disgregats. Això fa que molts desplaçaments amb transport públic arribin a durar fins a dues hores, mentre que en vehicle privat són mitja hora. Passa, per exemple, amb determinats polígons de Rubí o amb Santiga i el CIM Vallès de Santa Perpètua. I per als estudiants que van a Terrassa, no hi ha cap línia directa que faci fàcil el trajecte.
Per tot plegat, defensem una planificació realista i útil: més freqüències, serveis directes allà on calen, desdoblaments en els punts crítics, variants per treure trànsit pesant i una coordinació efectiva amb el teixit econòmic i educatiu. Les patronals coneixen millor que ningú les necessitats reals de mobilitat i cal escoltar-les.
En resum, la mobilitat és una qüestió complexa que no admet solucions simples ni gestos simbòlics. Castellar necessita infraestructures compatibles entre transport públic i privat, rondes que desviïn el trànsit pesant, transport públic fiable i directe cap als llocs on anem a treballar o estudiar. En això hi trobareu sempre Junts per Castellar: propositius, exigents i disposats a col·laborar.
