Els partits polítics són absolutament imprescindibles. Allà on no hi ha polítics democràtics el que veiem són dictadures. Manuel Azaña deia “la política ha de ser l’estadi més elevat de la cultura. És l’art de la gestió adient dels assumptes públics per millorar la vida de les persones”. En un sistema democràtic com el que tenim, i malgrat que ja disposem d’alguns dispositius i protocols per a les gestions de les administracions públiques, quedà ben palès, en els diversos casos de corrupció, que a Espanya urgeix una profunda reforma institucional de les administracions públiques i de la llei de partits polítics per fer front a la corrupció.
Amb l’ajuda del llibre La patria en la cartera, del magistrat Joaquim Bosch, donaré algunes de les claus que ens permetin veure les deficiències i la falta d’actitud dels partits polítics, en aquests anys de democràcia.
“Espanya té pendent la reforma institucional en la matèria de direcció pública per equiparar-se al nivell dels països de la UE.”
“Espanya és un cas únic a la UE de nomenament partidista en els organismes públics. Aquesta forma de procedir dificulta enormement el control intern de la corrupció.”
“El clientelisme és una pràctica que afavoreix la corrupció, ja que teixeix estructures que la poden encobrir, desenvolupar o reforçar.”
“La ciutadania hauria d’apoderar i forçar els partits polítics, les reformes pertinents. Això implica informar-se, difondre dades, exigir reformes efectives i qüestionar polítics deshonestos.”
“S’ha de promoure una reforma del sistema electoral, cap a llistes tancades desbloquejades. Es vota una formació política concreta, però es poden expressar preferències vers els candidats presentats.”
“Les organitzacions polítiques disposen de massa atribucions. Limitar el poder desmesurat dels partits polítics també implica que no monopolitzin la participació ciutadana.”
Des de l’inici de la democràcia, el parlament espanyol ha aprovat diverses reformes de la llei de partits polítics, el 1978, el 1987, el 2007, el 2012 i el 2015, però avui encara no hem assolit el nivell que ens demana la UE. No s’han fet els deures i encara queda molta feina a fer, ja no s’hi valen les excuses, cal que actuïn amb contundència i diligència, fora el partidisme i sectarisme, per tal d’actuar contra la corrupció que patim.
