La constitució d’un país és la carta magna, o llei de lleis, en què ens regim els ciutadans per exercir la democràcia. A Espanya s’han promulgat diverses constitucions des de la primera, del 19 de març del 1812, per les Corts de Cadis, seguida de les del 1837, 1845, 1869, 1876 (47 anys), 1931 i 1978, que ha esdevingut la més llarga de la història, amb 48 anys, i que ha significat el període més pacífic i pròsper de la història del país.
La Constitució del 6 de desembre del 1978 va ser possible gràcies al consens d’un grup de persones d’ideologies tan dispars com la dreta d’origen franquista, el centre, el socialisme, el comunisme i el nacionalisme català, representats per: Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, José Pedro Pérez-Llorca i Gabriel Cisneros Laborda, d’UCD; Gregorio Peces-Barba, del PSOE; Manuel Fraga Iribarne, d’AP; Jordi Solé Tura, del PCE, i Miquel Roca Junyent, de Minoria Catalana-Vasca. Els pares de la Constitució van tenir un element clau, la voluntat de consens, en la convicció que solament amb el diàleg, la transacció i la renúncia a aspectes ideològics apreciats per cadascú, era possible cristal·litzar un text que recollís un esperit de convivència compartida.
En el referèndum del 6 de desembre del 1978, amb una participació del 67,11% de la població, van votar sí el 91,81%. En el darrer CIS, del novembre del 2024, els enquestats van donar una puntuació mitjana de 6,07 al text, i el 73,1% van assegurar que la Carta Magna els mereixia la mateixa confiança que cinc anys enrere.
Cal recordar, després de 48 anys, quins són els preceptes bàsics que hi ha en el preàmbul de la Constitució:
-Garanteix la convivència democràtica, dintre de la Constitució i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just.
- Consolida un estat de dret que assegura l’imperi de la llei com a expressió de voluntat popular.
- Protegeix tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
- Promou el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
- Estableix una societat avançada i col·labora en l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i d’una cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.
Els valors ètics i cívics essencials per a la convivència en una democràcia, en els darrers temps, s’han perdut, i ha aparegut la polarització política caïnita i antidemocràtica, que anul·la el debat polític constructiu i essencial per teixir acords i pactes que elaborin lleis que afavoreixin la resolució dels problemes actuals.
Un país no pot avançar si no hi ha un mínim consens en el parlament, i tampoc pot avançar i millorar si no pot adaptar-se als canvis dels temps, ja que no disposa dels consensos mínims necessaris per adequar i reformar la Constitució del país.
El suport ciutadà a la Constitució no es correspon amb l’evolució negativa de l’escena política, caracteritzada per la pugna irreconciliable entre partits i blocs ideològics, que contradiu i lesiona la funció prioritària que s’atribueix a la Constitució en el primer preàmbul: garantir la convivència democràtica dels espanyols.
