Els que han seguit els darrers dos números (50 i 51), podran veure clar que n’hi ha uns que volen la sardana arrauxada i d’altres més pausada i perfeccionista. Uns l’apropen diabòlicament a la satànica, de persiana o republicana, d’altres acosten la cobla i la seva música de sardanes entre grups de música de cambra i petites orquestres. Uns només pensen en el jovent i el ball popular, d’altres amb el que pot arribar a fer musicalment una cobla.
Tots pensem que les dues maneres de pensar són viables. Ara bé, la sardana, l’expressió popular, la dansa nacional de Catalunya, on s’escau millor, on ha estat des de l’inici? Com ha de ser el futur de la sardana?
El futur de la sardana
No volem que la sardana prengui mal,
ni voler-la peça excelsa musical
Apropar-la al català amb to actual,
cal ballar-la amb so de poble i nacional,
sense perdre melodia, tal com cal.
