Lluís Subirana, sabadellenc des dels 13 anys, gran divulgador de la cultura catalana i en especial de la sardana, el 22 de gener de l’any 2012, amb motiu dels 50 anys de la mort de Josep Maria de Sagarra escrivia a la revista Tornaveu, entitat nascuda l’any 2009, els raonaments següents: “Sembla com si els nostres grans escriptors i compositors... quan escriuen o componen temes relacionats amb la nostra música i dansa nacional, perdin la seva qualitat i aquesta part de la seva obra esdevingui vulgar i sense atractiu. Sigui per ignorància o per una volguda marginació del fet sardanista, que a criteri de determinats preclars cervells intel·lectuals no mereixi la més mínima atenció, la realitat és que les referències a la sardana en l’obra literària i poètica de molts dels nostres escriptors no són una pura anècdota sinó l’expressió d’amor i respecte al que és un dels nostres més significatius signes d’identitat”.
I a continuació esmenta les moltes cites de Josep Maria de Sagarra va fer de la sardana en la seva obra. Un tast de L’hereu Riera:
Com si mai més repiquessin campanes,
ni el capellà fes ofici o sermó,
ni a la plaça toquessin sardanes,
ni ball de rams per la festa major.
