Amunt la sardana(64) Quina dèria en que s’està morint (4)

L’altre exemple que posàvem de pessimisme sobre l’esdevenir de la SARDANA, és el que trobo més descabellat. Tot un Toni Cruanyes, va escriure a la pàg. 3 del Diari Avui del 8 d’agost de 2008, entre d’altres, coses en l’article titulat, LA MORT ANUNCIADA DE LA SARDANA, això:
“Què passa amb la sardana? S’esllangueix com a ball popular. Està més de moda apuntar-se a un curs de tai-txi o de dansa del ventre que no passar un dissabte al vespre en rotllana i puntejar al ritme del tots som pops. Ens fascinen els sons ètnics berbers del Marroc o la gaita Celta, però en canvi la sardana ens fa vergonya. A la sardana li projectem l’autoodi que patim com a societat. Algú va dir que la nació és la llengua i ho tenim mare. Algú altre va afegir que la nació és la voluntat de ser, i d’això també hi ha dubta. Però si algú s’atreveix a dir que la nació és la sardana millor que pleguem. Amb el vistiplau de tots, la sardana s’està morint.”
Si fos veritat el que diuen, (els que he posat com exemple i molts malpensats), i els que auguren l’agonia i mort de la SARDANA, com és que a través dels anys ha anat perdurant? Si fos, perquè ja fa anys que diuen, que només ho balla gent gran, d’aquells ja no en queda cap. Alguns d’alguna forma i manera de nou n’anà aprenent i ballant i segur així seguirà sent de generació en generació amb èpoques glorioses i temps minsos. Però enguany, de què ens queixem? PER LES VACANCES TINC GANES / SER BALLADOR DE SARDANES

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara