Tren a Castellar... i fins més enllà

Tot i que el Pla Territorial defineix que els FGC han de seguir nord enllà de Sabadell i arribar a Castellar, sembla que a diversos escenaris, tant el local com fins i tot a la Generalitat, de vegades es posa en dubte aquesta opció.
Per contrastar aquesta opinió, posarem de relleu que les dades de població i del seu creixement a l’àmbit de Castellar i de la cornisa alta del Vallès ens mostren un territori que mereix ferrocarril, més i tot que altres àmbits, com l’anella de les Gavarres, i altres connexions avui plantejades a Catalunya.
Entre els eixos del rius Ripoll i Congost, la gran plana del Vallès està servida al seus peus, al llarg del Besòs, amb dues línies de Rodalies, R2, R3, mentre que el Vallès Occidental n’és molt més dens (R4, R8 i FGC a Sabadell i Terrassa). Aquest desequilibri de la plana fins Granollers, entre els seus peus i la seva capçalera, es podria resoldre amb un servei a la part alta, relligant des de Castellar a Les Franqueses, tot passant per Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà de Vall i amb efectes a Bigues i Riells, així com a Palau-solità i Plegamans. Aquest espai de 8 municipis compta amb més de 120 mil habitants, i resulta més poblat que la gran majoria de comarques catalanes, de les quals seria equivalent a la 17ena, just al darrera de l’Anoia, i per davant de la resta de 27.
Aquesta cornisa ha triplicat de població en el mig segle que va del 1975 ençà, i ho ha fet molt més intensament que la resta de Catalunya (que ha crescut una meitat més), fins el punt que dos dels municipis han multiplicat per més de vuit vegades la seva població.
L’eix lineal del Baix Montseny, quan el Vallès segueix Mogent i Tordera, és una vall més estreta ja prou servida pel ferrocarril, cosa que no passa en la part central que hem esmentat. Aquesta plana també podria ser completada amb l’eix del Calderí, de Caldes a Santa Perpètua, amb una línia de tramvia, relativament fàcil d’establir i que crearia una malla a cavall del Vallès Occidental i Oriental, però més decantada a aquest segon, que és més deficitari de transport públic.
Així, doncs, les dades de població i de la situació del ferrocarril dins el Vallès, així com una comparació a escala catalana, posen de relleu que cal aspirar a més ferrocarril, en temes d’equitat de tracte amb la resta del pais on actualment ja es planteja.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara