Hi ha constància que el 16 d’agost del 1925 a Castellar hi va haver un concurs de colles sardanistes, comarcal i local, amb motiu de la Festa Major, cosa que implicaria que les sardanes ja es ballaven abans d’aquesta data. També consta que entre el 1910 i el 1920, quan Castellar tenia uns 3.500 habitants, hi havia només una fonda, anomenada Fonda de Sant Esteve, situada al costat de l’antic Ateneu del propietari Llorenç Baquès, de sobrenom Llorencet. Un dels seus dos fills, l’Asunción, es va casar amb l’empordanès Joan Oliveras, sastre de professió, i segons opinions de l’època és el que va fer reeixir la sardana al nostre poble que havia decaigut quelcom.
Altres fonts indiquen que un sastre empordanès, Josep Casals, va crear la primera entitat sardanista l’any 1954, l’Agrupació Sardanista i Cultural Germanor Castellarenca, situada a la plaça Vella, al Centre Musical.
Per tant tenim clar que la sardana es va fer present al nostre poble el primer quart del segle XX de bracet d’algun empordanès.
