Aquest divendres es compleixen 10 anys de l’assassinat de Soledad Jordan a l’Airesol, crim que va comportar la primera pena de presó permanent revisable a Catalunya
Hi ha dates que marquen per sempre la història d’un municipi o una vila. En el cas de Castellar del Vallès, una que es recorda i es continuarà recordant és la del 19 de desembre del 2015, dia en què es va produir el conegut com a Crim d’Airesol o Crim de la Sol i que va suposar la primera condemna a presó permanent revisable (PPR) de Catalunya.
El crim, per fer memòria, es va produir la matinada del 19 al 20 de desembre en un pàrquing de la urbanització Airesol D de la vila, però el cos de la víctima no es va descobrir fins al diumenge a la tarda quan la Policia Local de Castellar del Vallès va rebre la trucada de Pablo Catalan, que finalment va ser declarat culpable per l’assassinat. A la primera conversa amb la policia, Catalan ja va donar diverses versions del que havia passat: primer que s’havia ofegat amb la dentadura, més tard que havia tingut un atac de cor, després que havia caigut per les escales i, finalment, que hi havia hagut una festa amb drogues i sexe i que no sabia què havia passat.
Quan els agents locals de Castellar van arribar al lloc dels fets van trobar el cos de la noia assassinada -Soledad Carolina Jordan- dins d’una saca de runa, totalment nua, amb un fort cop al cap, sang a la cara i amb la seva bossa de mà. A més, prop del cos hi van trobar un bidó amb el que semblava ser benzina. Amb totes aquestes pistes inicials, la policia va detenir Pablo Catalan, que es va acollir al seu dret de no declarar. Finalment, més de tres anys després, el jutge va declarar Pablo Catalan com a autor de l’assassinat per asfíxia després d’haver abusat sexualment amb penetració d’ella mentre estava inconscient a causa del consum de drogues. La condemna del jutge passarà a la història jurídica de Catalunya en convertir-se en la primera condemna de resó permanent revisable a casa nostra.
La presó permanent revisable -aprovada a Espanya l’any 2015- és la màxima pena recollida a l’ordenament jurídic espanyol i s’aplica només en casos d’extrema gravetat i en assassinats agreujats, com per exemple que la víctima sigui menor de 16 anys o una persona vulnerable, quan el crim es produeixi amb delictes contra la llibertat sexual (com és el cas del crim de l’Airesol), en assassinats múltiples o comesos per organitzacions criminals. També s’hi inclouen delictes greus contra l’Estat o la comunitat internacional, com delictes contra la corona, genocidi o crims contra la humanitat. La particularitat d’aquesta condemna, i que la diferencia de la cadena perpètua, és la revisibilitat del cas. Javier López Capdevila, advocat penalista, ho explica de la següent manera: “Quan han passat 25 anys, si s’ha aplicat el tercer grau al pres i des del centre penitenciari es fa un informe favorable a la seva reinserció a la societat, es pot fer una suspensió de la PPR i el condemnat pot ser alliberat”. López explica també que “en cas que el jutge no aprovi la suspensió de la pena, el condemnat podrà tornar a optar-hi al cap de dos anys”.
Deu anys després del crim comès al municipi i de l’aplicació de la presó permanent revisable, no hi ha dades concretes de quantes penes similars s’han aplicat a Catalunya. Segons afirma López, “el Consell General del Poder Judicial publica les dades sense diferenciar entre presó i presó permanent revisable, i per tant és molt difícil saber exactament quantes penes d’aquest tipus s’han aplicat”. Tot i això, es calcula que en els deu anys de vigència de la presó permanent revisable s’han dictat una cinquantena de condemnes d’aquest tipus.
Per tot això, el crim d’Airesol continua sent un cas determinant, ja no només per l’empremta que va deixar a Castellar del Vallès, sinó per haver inaugurat l’aplicació de la PPR. D’aquí uns anys -el 2040 per ser més exactes- veurem si la pena de Pablo Catalan és revocada i pot abandonar la presó després de ser declarat culpable.
