Armand Martínez: “Cal incidir més en la policia assistencial”

· Suposo que va ser un nomenament agredolç.
Sí. Era el relleu natural amb el temps, però malauradament s’ha precipitat tot pel recent traspàs de l’anterior cap, el molt estimat Joan Alonso.  El meu agraïment cap a ell, que va ser el meu mentor. Em va saber reconduir, tapar els meus defectes i li estic molt agraït. Va ser un mestre.

· Com encares aquest nou càrrec? 
Amb moltíssima il·lusió. Fa 30 anys que soc policia a Castellar, vaig començar com agent, vaig pujar a caporal, a sergent al 2005 i ara al càrrec de sotsinspector i cap. És un compromís portar endavant aquest cos de policia, amb tot el que comporta. 

· 30 anys a la Policia Local de Castellar. Quina ha estat l’evolució de la ciutat i de la seguretat?
Recordo un poble petit, amb relativa poca vida. Jo soc fill de Sabadell, vaig venir a viure a Castellar l’any 2000 i és una de les millors decisions que he pres a la meva vida, soc un enamorat de Castellar. La vila ha evolucionat, en població, tot i que no exageradament, però sobretot en activitat. En els anys 80, l’activitat policial que teníem no té res a veure amb la que tenim ara. Jo vaig començar a treballar amb els companys de la Guàrdia Civil. Les nostres funcions com a policia eren molt reduïdes, les activitats en seguretat ciutadana eren pràcticament residuals, ens dedicàvem a ordenances i policia assistencial i això ha canviat moltíssim.

· Quan va succeir aquest canvi?
Sobretot d’ençà l’entrada en funcionament de la Llei de Seguretat Pública de 2003. Vam passar a formar part íntegrament, també amb els Mossos d’Esquadra, del sistema de seguretat pública de Catalunya i vam entrar de ple en el tema de la seguretat ciutadana. Fins i tot en detriment d’aquelles funcions que són específicament nostres i que són la veritable raó nostra d’existir com a Policia Local, la policia de proximitat, de carrer, el control de les ordenances que són el que realment dona una qualitat de vida als nostres ciutadans. Avui dia la seguretat ciutadana i la reacció davant els múltiples serveis ens devora. És un tema pendent, que no només afecta a Castellar, sinó a totes les policies locals del país. Hem de donar una volta a això i incidir més en la policia assistencial. 

· Un dels reptes més importants van ser els atacs feixistes a la Festa Major de 2003. 
Ho recordo perfectament perquè estava de responsable de torn. Vam viure situacions molt tenses. Em va impactar molt perquè tot allò que havíem lluitat en els darrers anys per ser propers als ciutadans, durant uns moments ho vaig veure trontollar. I això, a mi  i als companys ens va afectar profundament. A Castellar hi ha hagut temes importants, però a nivell emocional va ser el més dur. Afortunadament, ho vam poder reconduir.    

· Com està la seguretat ciutadana a Castellar?
Jo diré que bé, però molta gent que em llegeixi, pensarà, ‘com pot dir això si fa res han robat al meu veí?’. Jo comprenc això, però si tenim una perspectiva global de la situació, comparant-nos amb municipis semblants al nostre, la situació és bona, no ideal, però sí bona. I els millors col·laboradors que tenim són els ulls dels ciutadans. Vull trencar una llança a favor de les associacions de veïns perquè ens ajuden moltíssim. 

 
· Quins són els reptes la Policia Local de Castellar? 
Hem d’implementar de manera urgent el tema de la policia de proximitat, hem de millorar la presència de la policia a les zones perimetrals i urbanitzacions. Necessitem augmentar la plantilla. Perquè gairebé és la mateixa que al 2004 i la feina ha pujat moltíssim perquè els Mossos d’Esquadra ens deriven moltes tasques. També aprofundir en la formació de la policia.  D’altra banda, les càmeres de seguretat en les urbanitzacions han estat una bona eina, i donat l’èxit, a curt termini, s’ampliarà la vigilància als polígons industrials i a l’entrada i sortida del municipi. I després, ficar-nos del tot, en el tema mediambiental. Tenim un patrimoni immens, és un valor que hem de protegir.