Com tota promoció patriòtica, la catalana, la sardana va tenir els seus contratemps. Molt es coneix i s’ha escrit que La Santa Espina, amb lletra d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera, obra musical estrenada al teatre Principal de Barcelona el 19 de gener del 1907 i que conté una sardana amb aquest nom, es va prohibir el 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera per considerar-la “d’odioses idees i criminals aspiracions”.
El que no es coneix tant és que aquell règim va prohibir a les entitats sardanistes posar espigues a les solapes i vestits dels assistents, que era el mitjà que usaven llavors, en lloc dels adhesius actuals, a fi de recaptar efectiu tot passant la barretina. El motiu, deien, és que ”es desconeixia on anava a parar la seva recaptació”. Varen prohibir els Pomells de Joventut, grans difusors de la llengua i la sardana, pel seu caràcter catalanista separatista. Segons autors de l’època més de la meitat d’entitats sardanistes de Catalunya van haver de plegar.
