En el fons Paquita Antonell Ribatallada, cedit a l’Ajuntament, hi podem trobar un títol de soci de l’Agrupació Sardanista “Castellarenca”, núm. 105, a nom de Joan Ribatallada, i com a president un tal Sr. Montagut. S’hi indica que el títol serà vàlid per a tot el mes de desembre del 1928. L’aportació és d’1 pesseta. La majoria d’audicions eren amb gramola. Complicat serà establir que pot representar avui dia aquella pesseta al mes, però per fer-nos una idea en aquell Castellar tèxtil, un encaixador cobrava unes 55 ptes.; un teixidor, 65 ptes., i un porter, 48 ptes. a la setmana. D’altra banda, els entesos ens diuen que, si volem valorar aquella pesseta en termes de renda o riquesa disponible sobre un salari de mà d’obra no qualificada (salari mitjà) 1 pesseta del 1928 serien uns 18,51 €.
Si de veritat creiem que la sardana és el quart pilar de la nostra identitat, que la interpreten dotze músics professionals i que en últim cas és un espectacle musical com qualsevol altre, els 20 € anuals que la majoria d’agrupacions cobren avui dia és ridícul i irrisori.
