Mai havia rebut tants missatges com aquestes últimes setmanes. He rebut missatges de tota mena fent referència a la moció que presentem des d’ERC al pròxim ple. Una moció que porta per títol Centre Feliuenc, en la qual demanem una consulta veïnal i una bona inversió de diners per adequar i modernitzar l’immoble de propietat municipal, ara que finalitza el contracte d’arrendament. Una moció que animo a llegir de manera íntegra per poder formar-se una opinió sòlida.
He rebut missatges d’aquells que em fan somriure perquè desprenen amor i suport incondicional. N’he rebut d’aquells que ocupen moltes línies i que no puc esperar a llegir perquè s’han escrit des d’una capacitat de pensament crític que admiro. Però també he rebut missatges d’aquells que ningú voldria rebre perquè desprenen ràbia i estan escrits amb l’únic objectiu de fer mal.“Va inclòs en la feina del polític”, em diuen alguns. De debò? Penso que ser polític o un personatge públic no dona dret a ningú a ser objecte d’odi i faltes de respecte. Entenc que estaré exposada a crítiques, però crec que tots sabem distingir entre una crítica i un atac personal indiscriminat.
Deixant de banda els quatre gats que fan molt soroll i treballen poc, m’agradaria analitzar algunes de les queixes que m’han fet arribar. M’han repetit molt que el Centre Feliuenc és un tema que hauria de portar i reivindicar l’Associació de Veïns. Vull contestar de manera pública que tenen raó. Creieu-me, ningú més que jo desitjava que fos així. Tenia l’esperança que fos una demanda veïnal, lluitada i reivindicada amb cor i ànima. Però no ha estat així. Ara bé, potser a qui s’hauria de fer aquesta reclamació no és a mi, no creieu?
En segon lloc, em sorprèn aquells que tot i llegir la moció i estar-ne totalment a favor, em fan saber que mai hi podrien donar suport perquè es presenta a través d’un partit polític. Quan es presenten uns acords, unes demandes o una llei concreta, tothom és lliure d’estar-hi d’acord o no. Ara bé, donar-hi suport no converteix qui ho fa de manera automàtica i per art de màgia en un militant registrat. Aquella persona no passa a formar part d’una llista negra que li restarà oportunitats laborals quan busqui feina en un futur. És absurd.
Tots aquells que em dieu que voleu separar la meva persona del meu rol polític, us faig un espòiler: no es pot. Així com tampoc podem separar l’autor de la seva obra. Fa gairebé un any que vaig entrar en aquesta aventura política per, entre d’altres, posar Sant Feliu del Racó al centre del debat polític castellarenc, perquè estic farta de sentir-me ciutadana de segona per viure on visc.
Només em resta cridar ben alt aquella meravella de consigna que la segona onada del feminisme ens va regalar i que diu així: “Allò personal és polític i allò polític, col·lectiu”. Ara que cadascú, ben informat i amb sentit crític, decideixi què vol o no vol fer amb relació a unes demandes que poden canviar el rumb d’un edifici que tenim a tocar de casa. Tingueu ben segur, però, que si no s’aprova aquesta moció, el futur del Centre Feliuenc es decidirà en un despatx, estiguem a favor o en contra d’allò que en diem “política”.
