Després del trist aniversari de la Gran Bola sobre l’atemptat d’Atocha, la gran mentida dels dirigents del PP dient i mantenint que va ser obra d’ETA, la meva impressió és que un dia es parlarà de La Gran Enganyifa dels líders de la dreta catalana i altres afins sobre la declaració unilateral d’independència. De qualsevol manera les idees no es canvien fàcilment. Per això hi haurà “música” ad libitum. El sí de Carles P. a l’amnistia em va semblar una reacció de falsa bonhomia per evitar que molts dels que el van secundar en l’acció haguessin de pagar per ell, màxim responsable. Encara hem de veure com acabarà la “peça”. Però som milions els catalans que no oblidarem mai les conseqüècies d’aquells fets: enfrontaments entre famílies, veïns, germans, partits, socis d’entitats, el patiment de molts a causa de la violència als carrers, la brutícia de plàstic groc arreu i com van exacerbar els ànims de la dreta i l’extrema dreta donant-los ales per emmerdar-ho tot. I així seguim. Per això crec que serà un error lamentable que li permetem tornar amb glòria i honors de presidenciable perquè no ho mereix. Al meu parer, es tracta d’un astut farsant –justament ara ha passat pel barber– que ha viscut aquests darrers anys a càrrec de no sé qui mentre es fotia de tothom, dels qui el van creure, dels qui van patir judici i presó i dels indignats per les conseqüències de la seva covardia. Crec que més de mig país pensa el mateix que acabo de dir. Com que ell no ha viscut aquí els fets reals i només sentia la “música” que li interessava, no pot valorar la magnitud del desastre causat. Ell s’ho va mirar des de la barrera. Si té el valor de tornar per repetir animat pels seus devots, és perquè no li importem gens. Només pensa en la seva glòria i interessos particulars, no en el partit, que ho tinguin clar, i que poc favor farà a la pàtria. Esperem justícia sense venjança, i treballarem per una república peninsular no segregadora. Farem front comú pels drets i llibertats, aconseguits i futurs, malgrat les contrarietats del canvi climàtic i potser polític i d’enfrontament entre els gegants mundials megalomaníacs. Recorda: “Tu i jo, colze a colze, som més que dos”.
