El dia de Cap d’Any al vespre, sortíem del Cinema Imperial de veure la pel·lícula El oficial y el espía, versió en castellà de la producció francesa titulada J’accuse, de Roman Polanski, i se’ns va enganxar una dona amb ganes de comentar-la, o ho semblava. I així va ser fins poc més de vuitanta metres enllà, quan, emocionada, va voler compartir la seva obsessió: “Com s’assembla allò del cas Dreyfus amb el que està passant aquí...!”.
“Perdoni, senyora: Té idea de la burrada que diu? Que potser el groc de la meva parka li ha fet pensar que era de la seva corda, per atrevir-se a tocar aquest tema? No faci cas de les aparences”.
El fet que la cúpula de l’exèrcit francès de finals del segle XIX apliqués un injust consell de guerra a un oficial jueu basant-se en la interpretació equivocada d’una sola prova escrita que un grafòleg del serveis secrets va fer no té res a veure amb l’intent d’aplicar una DUI, al marge de la llei i de la democràcia, per part d’uns polítics encegats pel nacionalisme exaltat d’aquí. El que es fa evident, una vegada més, és que els independentistes s’han apropiat del color groc amb lectura única i que tenen l’obsessió d’interpretar qualsevol realitat com a favorable a les seves idees, com en el cas d’aquesta pel·lícula, tot i que no vingui al cas. Una pena! Em dol Catalunya!
